Qué le pasa a tu hija?

Aquesta és una de les frases que m’han arribat a dir, el to de la mateixa us el podeu imaginar… agradable no era. Però a vegades no és la frase, a vegades és la mirada i, altres cops, és veure com aparten els seus fills de la meva.

Sigui com sigui, el fet és el mateix. I el mal te’l fan, vull pensar que no són conscients realment de les implicacions i del dolor que provoquen.

Nosaltres veníem de viure 19 mesos plens de felicitat gaudint dels petits avenços de la petita, sense ni imaginar res del que vindria. Aliens a les dificultats. Llavors arriba un dia amb 19 mesos, que et pregunten: diu paraules? I és quan comences a percebre que alguna cosa passa, però encara estas assumint-t’ho.

En aquests moments, ets molt feble i frases com aquesta et fan caure dins del pou.

En aquells primers mesos, vaig deixar d’anar al parc amb la meva petita.

Ho vaig fer per dues raons, una per mi i la meva salut mental. Veure que la Laia estava amb un nivell d’alerta i ansietat tant gran al parc i, que nen que s’apropava, ella li estirava els cabells, em feia estar amb una tensió i angoixa molt, molt alta. L’altre raó era per ella, ja que jo estava angoixada només de pensar com actuaria i això li transmetia a ella i tampoc era bo.

Però poc a poc li va passar (com ho vàrem aconseguir ja és un altre tema, que en parlaré quan parli de les teràpies). I com em deia el meu psicòleg d’aquell temps, no estirarà sempre dels cabells. Ara no ho fa gaire, al parc ja no ho fa. I ja tornem a anar-hi els tres plegats i, fins i tot, les dues soles!

Les frases poc adients de desconeguts, les preguntes indiscretes de qui no conec o em coneix poc i les mirades segueixen estant. Diuen que algun dia arribaré a ignorar-les.

Vaig intentar treballar la manera de tenir una frase “comodí” per deixar-la anar davant d’actituds com aquestes. Però com mai espero aquestes maneres de fer, no sé reaccionar. A vegades m’enfado i dic el “nom del porc”, d’altres em faig petita moolt petita, no dic res i marxo el més aviat possible.

Vosaltres us hi heu trobat? Com reaccioneu?

3 respostes a “Qué le pasa a tu hija?

  1. Montse

    Jo recordo quan la gent s’acostava a mirar al meu bebé sindrome de Dawn i deien “pobret”. M’encenien les sangs. Sempre vaig respondre el mateix. Pobret? perquè? amb un pare i una mare que se l’estimen moltíssim, què li pot faltar? 🙂

    M'agrada

  2. Montse

    Jo recordo quan la gent s’acostava a mirar al meu bebé sindrome de Down i deien “pobret”. M’encenien les sangs. Sempre vaig respondre el mateix. Pobret? perquè? amb un pare i una mare que se l’estimen moltíssim, què li pot faltar? 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s