Mirem enrera

Com molts sabeu, sóc una de les les tres fundadores de Gamin, Grup d’Ajuda Mútua Inclusiva, un projecte que pretén unir les diferents ampes per a una escola inclusiva. Crec en l’escola inclusiva on totes les nenes i nens hi tenen dret, sigui quina sigui la seva condició, dificultats o capacitat econòmica.Ja us parlaré en una altra entrada una mica més d’quest projecte que tot just està arrencant.

La meva filla va a una escola pública del barri on vivim, la vam triar per diversos motius, però principalment, perquè en el seu moment va ser la única de les escoles que vam visitar prop de casa (públiques i concertades) que es va preocupar per ella. Ens van dedidcar uns minuts per apuntar-se el seu nom i ens van dir que preguntarien i la reclamarien al Eap. Com us he dit, va ser la única escola amb interés per a incloure-la.

Si em coneixeu una mica, sabeu que sóc un cul inquiet i vull saber el què passa i com millorar. Aquesta escola té moltes coses positives, però se’n poden millorar moltes altres. A la vida crec que és bo reciclar-se i adaptar-se als canvis treballis on treballis. Per això estic a la Comissió d’Atenció a la Diversitat de l’escola. Sempre podem canviar coses per a polit-les i no sóc persona conformista i menys amb el que faci referencia a la meva filla. Tot el que pugui fer per ella i per progressar serà benvingut. Aixi que lluitaré per aconseguir el que crec que és just per ella i per molts altres nens i nenes.

L’any passat a p3, jo anava molt perduda. Per diverses raons, el no diagnòstic, la meva depressió, les seves dificultats cada dia més evidents, l’adaptació d’ella a l’escola, i la meva!, etc. I al acabar el curs, vaig voler fer una mirada enrera.

Si hi ha una cosa que m’agrada, és agrair la feia ben feta. Sé que es poden canviar moltes coses, però també sé valorar les coses positives i deixar enrera les que no ho són tant. Per aquest motiu, vaig escriure la següent carta a la mestra de la meva filla de P3. Us l’adjunto més avall. I en uns dies us adjuntaré la d’aquest any. Crec que fer un esforç i dir les coses que s’han fet bé sempre és positiu. A tothom li agrada sentir que fas bé, sigui part de la teva feina o no.

Bon dia XX!

S’acaba el curs i a casa ja es remou un aire d’enyorança, sé que ens continuarem veient, però ja no seràs la mestra de la Laia. Ha estat un any molt important per a la nostra família i, en molts moments, un any dur ateses les incerteses i les seves dificultats.

Com a pares, ens vam marcar tres objectius principals i bàsics. Que fos feliç, que fos acceptada dins el grup i que, al seu ritme, anés aprenent i aconseguint fites dia a dia. Creiem que ha estat un any d’adaptació i coneixença de l’espai, rutines, nous companys i primers amics. I que ha estat un any bo per a la Laia. 

La nostra filla ha entrat en el món educatiu amb l’etiqueta de necessitats educatives especials. Sabem que no és una nena fàcil, que es distreu amb facilitat i que, a vegades, deu interrompre el ritme de la classe. Imaginem que no sempre us ha fet la feina fàcil dins de l’aula. Però has conegut realment com és la Laia. Afectuosa, juganera i amb un gran cor. I el millor de tot, és que ho has pogut transmetre a la resta de companys.

Quan va començar P3, desitjavem una escola on els mestres i les persones que l’envoltessin entenguessin que l’educació ha de ser especial per a tots. Volíem uns mestres que estimessin la seva feina, que veiessin les virtuts dels seus alumnes i que veiessin amb amor i paciència les necessitats i els ritmes d’aprenentatge dels nens. 

Desitjàvem trobar una mestra que l’ajudés a aprendre amb alegria de viure i de compartir, de jugar i gaudir cantant, que valorés per sobre de programacions i currículums, ser nena i divertir-se.

La Laia arriba a casa demanat la cançó de la primavera “de la XX,” ens la balla, ens agafa de la mà i vol que la ballem amb ella i li donem voltes. Riu, salta i se la veu feliç. I quan arriba a l’escola, corre cap a tu o cap a la XX per fer-vos una abraçada i un petó.

Crec que sobren altres detalls o paraules. Però us volem agrair la feina feta un cop més: 

Gràcies per la paciència amb ella i amb nosaltres.

Gràcies per parlar i compartir la vostra feina i les ganes d’ajudar amb tots els terapeutes. 

Gràcies per protegir-la i acollir-la als vostres braços quan els estímuls la superaven. 

Gràcies per ajudar-la a expressar-se quan no podia, però volia. 

Gràcies per creure en ella i no limitar-la. 

Gràcies per tot el que heu fet sense saber-ho. 

Gràcies perquè aquests mesos l’hagueu ajudat a ser tan feliç i gaudir d’aquesta etapa tan bonica.

Vull que facis extensible aquesta carta a la resta de mestres i monitors/es que han ajudat a que la Laia se senti tan ben acollida a l’escola i que cada dia es llevi contenta per anar a compartir moments i noves experiències amb tots vosaltres.

Molt bones vacances!

2 respostes a “Mirem enrera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s