Parlem d’integració o d’inclusió

Ha acabat l’any lectiu, he mirat enrere per veure com ha evolucionat el curs en general i em preparo per passar un estiu gaudint de la petita i la família.

Si analitzo l’any, veig coses que m’agraden molt i altres que no m’agraden tant. Ja no parlo per nosaltres com a família amb una nena amb dificultats, sinó per coses que vas sabent per amics o coneguts en situacions semblants.

Una de les que no m’agrada i per la que lluito és la inclusió. Porto temps donant voltes a aquesta paraula, tan important a la meva vida.

Sempre he pensat que si ens unim tots aquells que pensem igual (o de forma similar) podrem fer més força i poder sorgir propostes molt interessants, però també és cert, que trobar gent que t’acompanyi en això resulta complicat. Desgraciadament, vivim en un món on els canvis per millorar ens agraden sempre i quan ens vinguin donats. Així que espero poder posar el meu granet de sorra per que puguin esdevenir realitat algun dia.

Vaig concebre una idea que permetrà en un futur treballar en aquest sentit. Unir-nos molts per a poder compartir experiències. Per sort, he trobat dues mares més, amb aquesta empenta i ganes per poder-la tirar endavant. Així que no em puc queixar. Gràcies Caro i Yolanda 🙂

Aquest projecte que us he deixat entreveure ara, s’està formant i ja no som només aquestes tres mares amb ganes de millorar un sistema educatiu que no ens acaba de fer el pes. Ara ja som uns quants més els que comencem a treballar plegats (algun dia us en parlaré més extensament). L’ajuda i assessorament de dos membres de la FAPAC ha afavorit que tot plegat no quedés en una simple idea. Moltes gràcies Àlex i Nacho.

Però ara no us vull parlar de GAMIN, sinó de les diferències entre integració i inclusió en el marc educatiu.

Personalment, no m’havia parat mai a pensar-hi detingudament. De fet, les emprava indistintament com a sinònimes, quan en realitat no ho són. Per tant, avui us vull dir perquè és necessari fer aquesta distinció i perquè continuo desitjant una ESCOLA INCLUSIVA i no integradora.

Hem de partir de la idea i no oblidar que totes les persones tenen dret a una escolarització de qualitat que satisfaci alhora els objectius d’equitat i excel·lència.

Quan ens referim a inclusió, volem que tots els nens aprenguin junts sense tenir present les seves condicions personals, socials o culturals. Les diferencies són inherents a l’ésser humà i, per tant, l’atenció a la diversitat és una responsabilitat de tota l’escola.

Els beneficis repercuteixen en tots els alumnes de la comunitat ja que aprenen amb metodologies individualitzades que s’adapten a la heterogeneïtat. Amb la inclusió, es cerca donar resposta a totes les nenes i nens, inclosos aquells que presenten algun tipus de dificultat.

La integració, en canvi, es refereix exclusivament als nens i nenes amb diferències i sorgeix com una transformació de l’educació especial. Es parteix de la idea de “normalitat” irreal.

Amb la integració es pretén que la persona amb discapacitat, amb pocs recursos, immigrant, etc, assumeixi els rols, costums o hàbits existents i majoritaris. Amb la inclusió, en canvi, es respecten aquestes diferències, entenent-les com a part de la riquesa de la comunitat on els alumnes gaudeixen i participen.

Les escoles que parlen d’integració tenen aules específiques on treballen amb els nens a part. A les escoles inclusives el 100% de les hores és fan a l’aula on es reben els recolzaments necessaris. Tots aprenen junts i és un dels valora educatius.

L’educació l’entenc com el desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels petits. Actualment a molts centres molts pares donen molta importància a la part intel·lectual o cognitiva, però l’aprenentatge va molt més enllà. Un clima envoltat de confiança, on els nens i nenes es sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge farà que aquests es desenvolupin de manera equilibrada.

Per mi és molt més important que els infants puguin experimentar, relacionar-se i comunicar-se amb tothom, sigui quina sigui la seva condició, establint vincles i relacions de convivència, de relació i respecte vinculats a la no-discriminació. Els aprenentatges més intel·lectuals vindran de la ma però no seran el motor.

En síntesi, els nens amb diferencies no haurien de ser els que s’adapten al sistema actual, sinó que aquest és el que hauria de procurar que TOTS els infants treballessin plegats per a garantir el ple desenvolupament físic, mental, intel·lectual i ètic per igual.

Us adjunto dos links on podeu trobar més informació sobre les diferències de forma més esquemàtica:

2 respostes a “Parlem d’integració o d’inclusió

  1. sonia

    Molt enriquidor, merci, jo pensava que era el mateix concepte, però un cop he llegit veig que anava errada i que m’agrada molt més el concepte d’inclusió.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s