Tercer Escrit

Avui us comparteixo un Escrit que vaig publicar a l’escola l’any passat.

Va ser un any dur. Em vaig sentir una mica sola. Però per sort, aquest any ha estat diferent. Poc a poc tot canvia. 😊

Avui vull compartir-lo amb els que em seguiu. En aquell moment em va servir per “desfogar-me” del que sentia.

Conec una mare d’una preciosa nena, una nena especial.S’ha topat molts cops amb vosaltres i, segurament, ha passat pel vostre costat sense haver-vos vist. No és que ella no vulgui parlar amb vosaltres o no us vulgui conèixer. Sou els pares dels que seran els amics de la seva petita i sereu molt importants per a ella.

Molts cops no veu més enllà del somriure de la seva filla. Estic segura que pensareu que fa el mateix que molts de vosaltres. Potser sí, però no és del tot així.

Cada dia espera el moment de recollir-la i es neguiteja quan ha d’entrar a l’escola. A vegades, amb vergonya li toca disculpar-se per quelcom indegut que ha fet la seva petita. Li dolen els seus comportaments disruptius, però mai s’avergonyeix d’ella. Li fa mal sentir certs comentaris, dits sense maldat però que la fereixen, li arriben a l’ànima i li trenquen un bocinet del seu cor.

L’he vist plorar quan no ha pogut dissimular el pes que porta al damunt, no per la seva filla, sinó per l’etiqueta que l’envolta. Preocupada, estressada i temorosa, però també feliç pels petits detalls, com quan l’abraça o li fa un petó quan la recull.

Sé que no enteneu perquè fa el que fa la seva filla: conductes inadequades… qui no n’ha vist o patit?

Només us vull dir que la seva filla no ho fa intencionadament.

A aquesta petita li ha tocat viure un món que no entén, ple de nens i de normes que la descol·loquen. Penseu que els vostres fills ho interioritzen sense esforç i de manera natural. Ella, en canvi, lluita cada dia per vèncer aquestes dificultats i apropar-se als seus companys.

La mare m’explica com n’és de feliç la seva filla amb els vostres nens. Els anomena cada dia quan arriben a casa, els diu bon dia amb un gran somriure, un per un, a la foto de la classe que tenen penjada a la nevera. No se’n deixa cap. Per ella tots són especials, tant com ho és ella.

La petita no entén de maldats i mala fe, fa coses que no sap encara controlar i lluita per aprendre cada dia a fer-les millor. Voldria jugar amb els vostres fills, s’hi fixa, els mira des de la distància i riu quan ells ho fan. Poc a poc, va aprenent gràcies als vostres nens i estic convençuda que ells també aprenen amb ella.

A la mare que conec, l’hi han dit que tot plegat l’enfortirà i que els comentaris i les mirades deixaran d’afectar-la, sé que espera amb delit aquest dia. Malgrat viure diàriament petites batalles silencioses, sempre intenta mantenir el millor dels somriures.

Conec una mare especial, que voldria viure en un món més inclusiu i just pels que són diferents.

M’agradaria que per un instant us possessiu al seu lloc, segur que llavors us adonarieu de l’existència d’una realitat sovint amagada, aquella amb la que segurament s’identificaran més mares que, com ella, esperen en silenci el somriure dels seus fills cada dia al sortir de l’escola.

Si voleu entendre una mica més pel que passa la seva família us recomano veure aquest vídeo http://es.aleteia.org/2016/03/08/playa-o-montana-conociendo-el-amor-con-la-enfermedad-rara-de-mi-hija/ i llegir l’escrit “Viatge a Holanda” d’Emily Pearl Kingsley”

2 respostes a “Tercer Escrit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s