Gestació d’un projecte

Avui us vull parlar del GAMIN CAT, el projecte que hem creat tres mares i en el que tinc molta il·lusió dipositada.

Us copio una part de la que va ser la primera entrada:

Quan la petita va començar l’escola em van sorgir molts dubtes.
M’agrada tenir les coses mínimament controlades i l’educació de la meva filla em va fer observar, preguntar, llegir, buscar,… I, realment, com més informació acumules, més perdut et trobes.
Uns et diuen una cosa, uns altres una altra i, al final, no saps que pots o no “demanar” i com pots obtenir el que creus que és just i bàsic.
En aquesta recerca de la “veritat”, he anat coneixent forces mares i pares que m’han ajudat a tirar endavant i a conèixer quines opcions són les millors per a nosaltres.
He tingut el temps i la sort de trobar gent amb experiència i paciència que m’ho han facilitat tot. Però crec que tota aquesta informació hauria de ser més accessible.

Estem a l’era de les tecnologies i les hem de saber aprofitar per compartir, aprendre i ajudar-nos. L’experiència és un grau, però a vegades no ho és tot.

Així va ser com va néixer aquest projecte: el Grup d’Ajuda Mútua Inclusiva (…)

Ara només necessitem difusió i ganes de creure que podem unir-nos per assolir un objectiu comú: l’Escola Inclusiva.

Com diu la Silvana Corso: Una escola inclusiva és la que es preocupa i ocupa de TOTS i cadascun dels seus alumnes (…) A través de l’escola és on es pot canviar la representació social de la diferència.

Quan parles amb gent amb fills amb dificultats veus quines són les prioritats, que n’esperen de l’escola i que n’estan obtenint.

No deixa de sorprendre’m quan són els propis pares els que creuen que el millor pels seus fills és l’educació especial. Però puc entendre per què han arribat a pensar-ho hi, creure-ho. 

Quan intento fer veure que en una societat diversa no haurien d’existir les escoles d’educació especial, molts s’escandalitzen i creuen que no conec que és una escola d’educació especial, els nens que hi van i perquè hi van. Parlen de millores acadèmiques, de millores d’autoestima, etc. I segurament és així. Hi ha molta feina per fer.

Us puc assegurar que sí sé que són les escoles d’educació especial i quins nens hi van. Fa molts anys (masses) vaig estudiar la diplomatura magisteri d’educació especial. Així que alguna cosa en sé.

Sé que, a vegades, hi van infants que no tenen cabuda a la resta d’escoles per les seves característiques, altres que no han estat ben tractats a les seves escoles, que han vist trepitjats els seus drets. Nens als que no s’ha facilitat la inclusió. I pares que han vist en l’escola especial el lloc on els seus fills han estat ben atesos i acceptats.

No ens oblidem d’una cosa, les barreres les creem nosaltres, els adults. Nosaltres fem veure les diferències com quelcom dolent. L’acceptació depèn dels adults, per això la importància de treballar amb la societat diversa des de les escoles. Saber-ho gestionar a l’aula, farà persones que no vegin la diferència i ja podrem deixar de parlar d’inclusió.

El fet de ser mare i conèixer experiències com la de la Silvana Corso i d’altres families anònimes, em fan creure més en l’escola inclusiva.

Llavors apareix la manca de recursos. Estic ben farta d’aquesta paraula. ¿Com pot ser que una escola amb el mateix número de nens a l’aula pugui gestionar la inclusió dels seus alumnes i una altra escola al barri del costat amb el mateix nombre de nens i els mateixos recursos, no pugui i provoqui que el mateix alumne pateixi dins i fora de l’aula? Segur que sempre parlem de recursos?

O estem en un canvi de mentalitat? En un voler donar resposta a tots i no fixar-nos tant en que els nens han de seguir uns patrons iguals i marcats?

Molts hem titllen d’idealista i somiadora. De parlar per parlar i que al final tot quedi en un no res. No somio, m’esforço per canviar les coses, busco temps on puc per fer-ho. El meu petit gra de sorra no mou una muntanya però si sumem granets potser arribem a fer-ne una de grossa. La pedagogia de la inclusió ha de començar des de baix per anar assolint fites. Que els nostres fills puguin conviure amb la diferència sigui quina sigui aquesta, no resta, suma. Suma per a tothom, es beneficiós per a tots. I fins que aquesta idea no s’instauri als nostres caps tenim molta feina a fer.

GAMIN CAT pretèn unir-nos, compartir i poder posar aquests grans de sorra a les escoles de cada una de les persones que hi volem participar. Volem vetllar per a la defensa del dret de tots els nens i nenes a anar a l’escola ordinària amb igualtat d’oportunitats i amb el mateix respecte, indiferentment de les seves dificultats, trastorns diversos, patologies neurològiques, diferents capacitats físiques, psíquiques i/o sensorials, infants en risc d’exclusió social, nouvinguts o amb nivell socioeconòmic baix. Us enllaço les normes bàsiques del projecte o RRI on us expliquem qui som, què volem i com ens organitzem per si en voleu saber més.

I us animo a dir la vostra a l’espai d’experiències, on volem que sigueu vosaltres els que ens digueu que feu, que voleu, on us trobeu, etc. Volem unió i compartir però sense TU no és possible. Ajuda’ns i endavant.

Gamin Logo v1

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s