Jugar per gaudir

La meva filla és una nena de 5 anys i, com tots els infants d’aquesta edat, té unes ganes boges de jugar amb els seus amics. De descobrir i compartir amb ells.

A casa tenim molt clar que volem que gaudeixi amb ells sense limitar-la. Per aquest motiu anem a festes i a excursions per compartir el que fan els altres nens i les seves famílies.

Però ella no és tan ràpida com els altres i no entén moltes de les normes dels jocs que fan. Sempre és la última quan ells surten corrents. I veus com els nens marxen i ella es queda enrere i sola. Se’ls mira des de lluny i els saluda. Els nens la saluden i la criden per a que hi vagi, però ells no entenen que sola no pot seguir-los i necessita de les seves mans per continuar amb ells.

Entenc que els nens són molt petits i van lliurement en busca de la diversió. Però jo des de fora ho veig i no puc deixar de pensar que podríem fer alguna cosa. Que sempre és pot fer alguna cosa per a que aquests nens i nenes la tinguin present i no la deixin sola corrents darrera i saludant-los des de la distància.

Parlant amb una bona amiga i explicant la situació em deia, no t’amoïnis ella està acostumada a viure així, per tant no pateix perquè no coneix que és anar de la mà amb ells. Què patim més nosaltres que ho veiem des de fora. No puc deixar de pensar que ara és petita i potser realment no ho percep, però vols dir que no li agradaria córrer amb ells al costat i no sempre darrera o amb distància?

Crec que és important trobar un grup on la incloguin i no la deixin fora, on les mares i pares vegin que és important per la meva filla però també pels seus fills. On si un no arriba, estan els altres per ajudar. I que el joc és divertit si juguem tots.

Sé que és difícil, sobretot, perquè em puc imaginar la resposta d’alguns pares, és el seu temps d’oci i jugar lliures és el que els nens volen i necessiten. Ho sé i també sé que és cert. Per ells és així. Però nens com la meva filla s’ho miren sempre des de la distància.

Espero haver-me explicat. Sé que és difícil entendre el que us explico si no ho vius en primera persona, si no et fixes amb la cara d’alegria per córrer amb els seus amics i la d’impotència quan no pot seguir-los. Està clar que ho veig des del meu prisma particular (molts em diuen que la sobreprotegeixo) però necessitava compartir-ho. Només intento imaginar-me a mi en la seva situació, i sé que no m’agradaria. Tot i això, tinc la sort d’estar envoltada de mares i pares que entenen pel que passem, es preocupen i expliquen amorosament als seus petits com cuidar-la i protegir-la.

En dies com avui recordo projectes com el de la Gey Lagar, «Patios y parques dinámicos». I penso que tots (jo m’incloc) necessitaríem una formació per aprendre d’habilitats socials i saber com promoure la inclusió social al pati de l’escola i fora d’ella, ja que molts cops no és no voler, és no saber com fer-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s