Jugar per gaudir II 

Amb aquesta entrada vull fer un incís de l’anterior perquè, per alguns comentaris que he rebut, crec que no es va acabar d’entendre el que volia dir.

La meva filla té unes dificultats invisibles físicament. Quan vas pel carrer i la veus no diries que té un dictamen i una discapacitat reconeguda (algún dia us parlaré d’aquesta paraula tant lletja “discapacitat” jo prefereixo dir-ne diversitat funcional però a l’administració encara no entenen de paraules).

Que vull dir amb això? L’hora del joc és molt important per a TOTS els nens. De fet és vital pel seu correcte desenvolupament i a través del jocs aprenen molt.

Us poso un parell d’exemples:

  • Si anem d’excursió amb una nena amb cadira de rodes, haurem d’adaptar algunes coses per a que sigui una activitat el més normalitzada possible per a que la pugui gaudir amb els seus companys.
  • Si una nena sense visió vol jugar a pilota, haurem de buscar una pilota amb soroll i adaptar algunes normes del joc per a què pugui participar i jugar amb tots els seus companys.

La meva filla té unes necessitats que a vegades passen per alt. Us poso alguns exemples també:

  • Ella no entén les normes dels jocs i quan aquestes són dites verbalment encara menys. Requereix d’unes explicacions focalitzades en ella, millor amb ajudes visuals o amb exemples.
  • Necessita de la mà per tenir seguretat quan va a entorns amplis o desconeguts. Per, poc a poc, deixar-se anar.
  • Quan als llocs hi ha molt soroll, no controla la situació o hi ha excés de gent al seu voltant, el seu nivell d’ansietat es dispara i poden aparèixer les terribles conductes disruptives.

Com en els altres dos exemples, ella necessita que se li adaptin els jocs, l’entorn o l’activitat per a que pugui gaudir com la resta de companyes i companys.

Oi, que amb les altres dues nenes no ho dubtaríeu i miraríeu per a fer-ho accessible? Doncs perquè a la meva filla no se li pot adaptar de la mateixa manera i esperem que sigui ella la que faci aquest procés?
No ens adonem, però exigim molts als nens que tenen dificultats “invisibles”.

Els excusem dient o afirmant que ells no volen participar d’aquestes activitats, però la gran majoria de cops no és que no volen, és que no poden sense ajuda. 

Hem de pensar en aquests infants com ho fariem amb les nenes dels exemples.

Així que, un cop més, us demano que no la fem invisible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s