Superant pors, fòbies i ansietat

Les fòbies i l’ansietat són temes que em preocupen.

Com ja us vaig dir, ella tenia por a les espelmes, al foc en general. Tenia por als globus. I té fòbia als ocells.

La gent quan ho comento, em diuen que tenir por als ocells és bastant habitual. Ho sé. Però ella no té por, ella entra en pànic, tremola veient una imatge o vídeo on hi hagi un ocell. És incapaç d’entrar en una botiga d’animals o anar a una grangeta on hi hagi ocells (grans o petits) engabiats o lliures. Entra en crisis, tremola, crida, plora i no pot ni mirar-los des de la llunyania. És una por que la desborda i RES la calma, no té estratègies i explota de l’ansietat que li produeix. Per aquest motiu vaig decidir anar a un curs sobre aquesta temàtica que impartia Educatio amb la Maria Llorente i la Sandra Freire.

Amb el tema dels globus i de les espelmes, el que estem fent (amb l’ajuda d’Animatea) és aproximacions petites que no li suposin gens de por ni patiment. Sempre parem abans que li provoqui un mínim d’angoixa. Millor pecar per lent que passar-se. D’aquesta manera aprèn a gaudir-ne i, poc a poc, li anem demanant una mica més.

Aquest ha estat el primer aniversari a casa on ella ha pogut seure a la falda prop les espelmes i bufar-les (un gran regal pel meu aniversari!). I amb els globus, hem aconseguit que li agradin. Encara no pot explotar-los o sentir-los quan altres els exploten, però hi arribarem quan ella estigui preparada.

Tan amb els globus com amb les espelmes “treballem” gairebé cada dia de forma molt lúdica, fent pastissos de plastilina i posant les nines a bufar amb ella, desprén felicitat quan veu que tots estem contents quan ho fa. I amb els globus… jutgeu vosaltres mateixos amb el vídeo que comparteixo (amb els ocells costarà més però ho aconseguirem).

Pel que fa a l’ansietat. Els ambients molt desestructurats i sorollosos la desborden, també quan li trenquem la seva rutina setmanal, encara que li haguem anticipat. A l’escola una font d’ansietat és la classe de psicomotricitat (o gimnàs com li diu ella). On llargues explicacions d’exercicis o jocs fa que desconnecti i es perdi. I si ho lliguem a un entorn desestructurat, canviant i sorollós, la desborda. Però gràcies a la bona comunicació amb l’escola, les terapeutes del Gronxador van poder analitzar l’entorn físic i social per a poder donar estratègies per treballar-ho, el que ha permès que el seu nivell d’alerta baixés en aquest espai.

L’ansietat va lligada amb la conducta, en aquest cas, estirar cabells, cridar o pegar. Si ens haguéssim quedat només amb això, ella seguiria patint en una classe que hauria de ser una de les que més li agraden, ja que ella gaudeix saltant i jugant. Així que aprofito per agrair a l’escola, les mestres i la vetlladora la implicació, les ganes per voler ajudar la meva filla i deixar entrar a les professionals per veure que passava i com solucionar-ho.

Molts cops condemnem la conducta, quan en realitat ells pateixen seriosament pel que passen. I no entenen que a sobre els castiguem. Si ells poguessin evitar pegar, cridar, empènyer, … segur que seriem tots més feliços, per tant, és molt important veure que passa abans i després quan hi ha una mala conducta per poder donar estratègies, anticipar-nos i poder evitar-les.

Analitzar que està passant quan hi ha males conductes, és molt important. Sempre es parla de fer registres i pot resultar molt pesat (ho sé de primera ma). Però és la font per a poder actuar i modificar l’entorn (si cal) i donar aquestes preuades estratègies. S’ha de saber que provoca aquestes crisis i com evitar-les.

Un cop ells esclaten, ja no es pot ensenyar res, sempre s’ha de donar les estratègies quan estan tranquils. Si percebem que no estan bé, que alguna cosa els «ronda» o que comencen a semblar irritables, el millor és parar, sortir 5 minuts i desconnectar. Val més sortir uns minuts i desconnectar o relaxar-se que seguir i arriscar-se a que pugui entrar en crisis i patir durant més de 30 minuts de crits, estirades de cabell o empentes.

Al curs vaig saber que alts nivells d’ansietat continuat, poden provocar que un nen amb un nivell cognitiu bo, pugui paralitzar o aturar l’aprenentatge. I fins i tot cronificar aquesta angoixa. És un tema molt important i a tenir present.

I ara us demano un favor… quan veieu un nen amb mala conducta pel carrer o a l’escola, penseu si necessita una reprimenda o està demanant ajuda davant d’una situació o un entorn que el supera. Aquests infants no acostumen a fer les coses perquè sí o per fer mal intencionadament. Així que intenteu entendre que pot estar passant abans d’actuar d’una manera o una altra. Gràcies.

Felicitats bonica, estas feta tota una campiona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s