Com pot ser? Inclusió.

Sóc una de les administradores d’un petit grup de fb on mares amb nens amb diferents diversitats funcionals parlem, consultem, ens ajudem i, sobretot, compartim experiències.

Va ser creat com un espai on poder comentar obertament el que ens preocupa, el que ens il·lusiona i el que ens passa pel cap.

Em resulta curiós que des de que l’hem creat, farà un any i mig aproximadament, moltes de les consultes o queixes que sorgeixen estan relacionades amb temes escolars.

I és quan em pregunto, per què hem de buscar aquestes respostes entre altres mares/pares? No hi hauria d’haver algú de la comunitat educativa a qui poder consultar tots aquests dubtes?

Se’ns hauria d’informar amb uns mínims exigibles de coherència, objectivitat i realitat. No oblidem que l’educació és un dret i que ha de ser accessible a totes les persones, sense cap tipus de discriminació. Estar ben informades hauria de ser part d’aquest dret.

Algunes de les preguntes o dubtes que es van repetint són:

• Com pot ser que en una escola no deixin a una nena anar d’excursió o de colònies? Per manca de recursos? On està l’EAP per facilitar aquests recursos per a no discriminar aquesta nena? Per què no canviem ja el concepte de recolzament a l’alumne pel de donar suport al centre?
• Com pot ser que no et deixin decidir sobre l’escolarització que vols per a la teva filla? Per què has d’anar a l’escola que et queda a 15 minuts de casa, si en tens una al costat i és la que vols per ella?
• Com pot ser que quan firmes unes adaptacions curriculars no t’expliquin que el teu fill mai titularà, faci l’esforç que faci cada dia?
• Com pot ser que obliguin a una petita a anar a escolarització compartida per temes purament conductuals? Per què seguim etiquetant i vestint amb prejudicis? Per què segueixen condemnant a infants i oblidant-se de la responsabilitat d’incloure’ls i viure en la diversitat?
• Com pot ser que encara existeixin escoles d’educació especial, si segons la llei aquestes haurien d’estar reconvertides en centres de recursos per a les escoles ordinàries? Per què es continuen fent fora del sistema nenes i nens sense informar objectivament el que representa pel seu futur?
• Com pot ser que les famílies ens sentim maltractades i mal informades?
• Com pot ser què ens facin creure que els nostres fills són un gran problema dins les aules i que no seran atesos com es mereixen? Per què ens traslladen a nosaltres el pes de decidir entre una escolarització on hauràs de lluitar pel que creus just i un dret, amb una escolarització “especial” on tindran tots els privilegis però restaran segregats? És necessari insistir que l’escola ordinària no és la millor opció, sense deixar que ho decidim nosaltres lliurement sense aquesta insistència?

Ens fan confondre amb arguments que acaben fent fora als nostres fills i filles del sistema. No perquè sigui millor pels nostres petits, sinó perquè és millor per aquest sistema carregat de prejudicis, desfasat i molts cops sense humanitat.

Si les coses es fessin bé, si tanquessin aquestes escoles “especials” i destinessin tots aquests mestres i especialistes a les escoles ordinàries, si no tanquessin més escoles públiques i baixéssim ratis, potser podriem centrar-nos i deixar d’assenyalar al que és diferent tenint en compte que són infants amb les seves virtuts i les seves dificultats.

Hem de començar a canviar i tractar als nens i nenes com a persones que són. Vetllar i complir pels seus drets i també incloure’ls en aquesta societat. No se’ls ha d’excloure ni ignorar i hem de començar a canviar entre tots: pares, mares, mestres, vetlladors, psicopedagogs, etc.

Vull pensar que si heu llegit fins aquí és perquè creieu que és possible aquest canvi de paradigma. Tu pots començar a fer pedagogia sobre aquestes transformacions en el teu entorn perquè així aquesta xarxa pugui arribar a més gent. No oblidem que l’escolarització és un sistema on la inclusió és un dret i una obligació del centre on tots els alumnes són diferents i aprenen de formes diverses.

” (…)siguen negándose a ofrecer una educación de calidad a aquellos alumnos más vulnerables; a aquellos que entienden que como ya tienen 25 no pueden atender al diferente, al raro; como si éste no fuese uno de los 25. No quiero ofender a nadie, lo que pretendo, simplemente, es que aunque sea por una vez, se paren a pensar en que otra educación es posible, (…).” Antonio Márquez Ordóñez (extret de l’entrevista https://ineverycrea.net/comunidad/ineverycrea/recurso/hablamosde-educacioninclusiva-con-antonio-marquez/97f633c8-cfce-3296-356f-2bd6166fbe08)

Bloc molt interessant d’Antonio Márquez on ofereix ajuda, orientacions i idees, “Si es por el maestro, nunca aprendo”

** la idea inicial de l’entrada, algunes de les preguntes i l’estructura “com pot ser?” és de la Belén Jurado de la web “Proyecto Madres”. Concretament, de l’entrada: https://proyectomadres.wordpress.com/2018/03/10/la-inmensidad-del-mar/

Us recomano, que hi passeu!