Mirem enrere III

Sembla que faci res que començaves P5! Deixàvem enrere un estiu ple de rabietes i crits. No et puc negar que estava molt, molt cansada anímicament. No sabia com encaixaries un curs nou amb major exigència. I, ara, petita ja l’has acabat i encarem unes vacances i l’inici d’una nova etapa: el pas a Primària.

Ha estat un any on has tingut molts «ulls» pendents de tu. Però ara mateix no em veig amb cor d’explicar-ho, serà en una propera entrada.

Sempre he pensat amb la inclusió, i tinc clar que lluitaré per aquest dret. Actualment, estem lluny d’arribar-hi però, poc a poc, la mirada va canviant i això és el principi per anar pel camí de la millora educativa.

Sóc molt conscient que manca molta formació d’atenció a la diversitat i hem de canviar el paradigma. Hem de deixar de veure’t com una nena amb una discapacitat (la paraula en sí ja és horrible).

Ens hem de treure les ulleres on la diferència es percep com quelcom inferior, no m’agrada veure com et miren amb cara de pena. Tu lluites cada dia per ser una més, sense prejudicis. Necessites que els que t’envoltin aprenguin a adaptar-se, com s’adaptarien amb una nena que no hi veu o que no pot caminar. Res més.

Sí, has tingut la mala sort de patir una malaltia rara, que et fa conviure en un món que no esta preparat per acceptar les diferències. Un mon que busca la competitivitat i la homogeneïtzació. Quan el més bonic és viure com vols i sé qui vols ser, sense por a ser apartat.

Tu ets única. Intensa en tot el que fas i amb tothom qui et coneix. Durant aquests cinc anys de vida ja has pogut compartir estones amb molts adults diferents: família, terapeutes diversos, mestres, metges, especialistes, monitors, amics, coneguts, etc.

Estic convençuda que els que et volen conèixer i t’han conegut, t’estimaran sempre. Ets diferent, com jo ho sóc. Ets especial, tan especial com ho pugui ser qualsevol altra nena de 5 anys. Però, sobretot, tens un gran cor i vius sense saber que és la maldat.

Vull que sàpigues que durant la teva vida et creuaràs molta gent. Algunes t’entendran, d’altres potser no, aquestes allunya-les i queda’t amb totes i tots els que et deixen ser com ets i t’estimen per ser-ho.

En aquest escrit la idea era parlar-te de la teva mestra de p5. Aquesta persona amb qui has tingut la sort de topar i a la que estimes amb bogeria.

T’he de dir que la mestra amb qui has gaudit tantíssim aquest any, amb qui has compartit moltes estones, amb qui has dormit a les colònies i amb qui has ballat one way ticket, ha estat el millor de tot aquest curs escolar.

Aquest any has tingut la sort de conèixer i compartir el dia a dia amb una gran persona, sé que no la oblidaràs mai. Vindran més, és llei de vida i has d’evolucionar i créixer, però les persones especials com ella, que et toquen el cor, mai les oblidaràs.

Veig com mires un vídeo on sortiu les dues i no pots parar de somriure. Observo com s’il·lumina la teva carona al veure-la, no calen més paraules, ja ho dius tot. I també sé que totes dues en sou conscients.

Sé que ella ha fet tot i més per a que progressessis dia a dia, t’ha valorat i ha fet pinya per a que els companys continuessin aprenent de tu i tu d’ells. Com molt bé diu al teu informe, saps molt més del que demostres en paper o verbalment.

Sé que et costarà tornar el primer dia d’escola i que no et rebi de bon matí amb una abraçada i un petó. Tu petita ho saps millor que jo, i sé que si m’ho poguessis dir, em demanaries tornar-la a tenir de mestra l’any vinent. Ho sé. Però com et deia abans, toca mira endavant i evolucionar. T’hauré d’explicar abans de començar el nou curs que no serà més la teva mestra, però sí algú molt especial a qui continuaras veient.

L’escola la fan un conjunt de persones i has tingut la gran sort de trobar-te amb dues grans mestres aquest any.

I com cada any, li vaig escriure una carta al finalitzar el curs, et copio només les últimes frases:

Gràcies pel teu afecte infinit i generositat, per estimar-la com és i per educar-la des del cor.

L’has conegut, l’has acompanyat, l’has guiat, l’has cuidat, l’has respectat, l’has educat i, ara, toca distanciar-se. Però l’empremta que l’hi has deixat romandrà per sempre.

Gaudeix de les vacances petita i segueix gaudint de la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s