Iniciem Primària

Comencem etapa nova, Primer de Primària. Tothom m’avisa del canvi i del nivell d’exigència que se li demanarà a la petita. Una pregunta que m’han fet uns quants cops aquest estiu: Primer, ja?? (Amb cara de pànic!) Doncs, sí. Després de P5 ve Primer o m’he perdut alguna cosa? Com voleu que estigui jo el primer dia d’escola… doncs nerviosa!

Em volen aconsellar, però sempre tenen la mirada posada en la seva maleïda genètica i en les dificultats de caire més acadèmic.

La Laia és molt més que una duplicació. A mi em preocupa que no tingui amics, que no es diverteixi a l’escola, que no jugui i gaudeixi, que no la vegin distesa, xerraire i alegre com la coneixem nosaltres. M’angoixa pensar que pugui tenir pors que li provoquin angoixa i no tingui ningú que l’entengui i l’ajudi a parar-les. Em neguiteja no saber que farà, si no entén que fan els altres, o si algú se’n riurà d’ella i no ho entendrà o no sabrà què dir. Fins i tot em preocupa, saber si a l’escola l’ajudaran com ella necessita, dins l’aula amb els altres nens i nenes. I saber si podrem fer entrar als terapeutes per a una teràpia més efectiva dins del seu dia a dia on tots anem a una.

M’agradaria que el seu primer dia d’escola estigui ple d’abraçades, de petons, de riures. En definitiva, de màgia pel retrobament amb els seus companys i companyes, amb les seves amigues i amics.

Com veieu les meves preocupacions van molt més enllà de les tasques purament acadèmiques. Són fruit de conviure en societat.

Una societat que desitjo que obri els ulls a la diversitat, més enllà d’un diagnòstic i recolzi tot el que necessita una petita, a la que des dels 19 mesos, se li exigeix que entengui un món que no la sap veure més enllà de les seves mancances.

Com us he dit molts cops, la petita és molt intensa en tot. És el seu caràcter, una mica com el meu…

Les que em coneixeu ja sabeu dels meus alts i baixos, la meva vida es mou entre la il·lusió pels avenços i la frustració per la incomprensió o la por per no arribar a tot.

La meva lluita anirà encaminada sempre a fer arribar a tothom, què és la inclusió i perquè no volem la integració però, sobretot, per fer veure la necessitat i el dret a ser feliç i ha gaudir de moments únics i brillants com totes les nenes de la seva edat.

Desitjo, de tot cor, que totes les nenes i nens puguin començar un nou any escolar ple de tot el que vull per a la meva petita.

Pd: Amb ganes i nervis de veure-li la cara en sortir del seu primer dia a Primària.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s