Comencem un nou any… de canvis?

Com és habitual aquests dies, toca mirar que hem fet aquest any i com hem canviat.

Si parlem de mi, començo en un lloc nou a la feina i això m’ha fet començar amb il·lusió, necessitava un canvi d’aires.

I si parlo de tu, petita Laia, has canviat moltíssim, com cada any que passa.
Vas començar el 2018 superant una de les teves pors, les espelmes. I continues superant obstacles dia a dia.
Quan a vegades et miro en silenci i m’adono del que has crescut, em fa por. Por de no saber estar a la teva alçada i, sobretot, por d’equivocar-me.

Els que conviviu aliens a la diversitat no teniu molta idea de tot el que hem de pensar per avançat. Com hem de decidir, organitzar i lluitar perquè la diferència no l’aïlli, perquè continuï sent una nena que pugui fer coses com la resta d’infants sense limitacions.

Petitona hi ha mil camins a triar, teràpies, terapeutes, escoles i metges. És una responsabilitat molt gran intentar buscar el millor en tot moment per a tu, però t’ha tocat una mare que no pararà mai i que s’adaptarà als nous reptes que ens plantegi la vida i als canvis que vinguin.

Aquest Nadal com cada any, has gaudit de valent amb les cosines i cosins, mentre jo i la meva neurona seguíem pensant.

Quan creus estar tranquil·la amb una manera de funcionar, sorgeixen dubtes i preguntes, sé que hi ha alguna cosa escola-casa que falla i no puc parar de donar-hi voltes. No entenc per què ets tan diferent a l’escola i és un tema que voldria que millorés. Veig com et bloqueges en algunes situacions, sobretot quan hi ha altres amigues i amics de l’escola i voldria poder-te donar aquelles eines que et manquen en cadascun d’aquests contexts.

Sóc conscient de tot el que has progressat, fins i tot, a l’escola, però m’enfonso els dies que veig que ens encallem en alguna cosa, m’entristeixen els dies que et quedes bloquejada i t’allunyes d’aquella nena riallera, petonera i que xerra pels descosits amb les seves nines i amb nosaltres.

Així que continuaré pensant què fer, fins a trobar què canviar per a millorar el que ens trobem ara pel camí i que no m’agrada.

La vida està plena de canvis, uns sé que m’agradaran, altres sé que no. Però sigui com sigui, els enfrontarem juntes i podrem amb ells.

Petita, els canvis ja no em fan por perquè els canvis són vida i juntes ho aconseguirem tot.

I per acabar la primera entrada de l’any, i seguint la tradició de l’anterior, us deixo amb unes imatges.

Seguim!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.