No t’oblidis d’elles i convida-les

Com a mares, sempre volem el millor pels nostres infants. Per això ens resulta molt dolorós quan percebem que són apartats pels altres.

Hi ha diferents maneres de ser rebutjades, ja sigui per què no se les convida a aniversaris, per què es fan festes de “pijama” i arriba a casa explicant-ho com si ella hi hagués estat, per què no se’ns avisa per anar a alguna excursió de grup, per què la veus jugar sola, per què et trobes amb una colla per casualitat en un parc o activitat del barri, etc.

La petita sempre busca contacte amb iguals i entenc que, com no segueix una conversa elaborada, les altres acabin refusant-la. Ho puc entendre, però fa mal viure-ho i veure-ho.

Tornant al tema de les festes o trobades, sé que molts infants patiran en algun moment aquesta sensació de no estar inclosos. És llei de vida i part de l’aprenentatge gestionar-ho de la millor manera possible. És un tasca delicada on els pares i mares tenim un paper molt important.

Volem que tinguin amigues i amics i que se sentin estimades i no podem obligar als altres a fer el que no els surt.

A mi m’agradaria saber què fer i com ajudar-la a entendre que no és ella, sinó que són les altres les que no entenen que ella té sentiments de grup com la resta i que gaudeix amb totes les trobades i propostes que rep.

Algunes em direu, que no es pot obligar als infants a jugar amb un o altre. Teniu raó, no podem forçar amistats.

Tenen dret a escollir les seves amigues, però els pares i les mares no hauríem de recolzar aquestes situacions amb l’excusa que són elles qui decideixen. Hauríem de ser capaces d’educar-les i fer entendre com es podrien sentir elles mateixes enlloc de l’altre.

Molts cops la millor manera de “treballar-ho” a casa és preguntant als nostres petits directament. Preguntant si saben d’una nena de la classe que jugui sola al pati o d’algú que no vagi a les festes o trobades habituals. Preguntar com creu que se sentiria ella o perquè creu que aquesta persona no va a les festes.

A vegades, tot és més senzill del que creiem. Parlar amb els nostres fills, dialogar amb ells pot obrir oportunitats a altres infants.

La meva filla no jutja i no demana anar a casa de ningú. Però quan li dic que quedem amb el Xavi o l’Aina o amb el Guiu o amb el Martí o amb la seva cosina o els seus cosins, sempre se li il·lumina la cara.

Com vaig llegir en una entrada d’un altre bloc,

” Invita a un niño al que nunca invitan. Hazlo por el niño, hazlo por sus padres, hazlo por tu hijo, hazlo por ti.

Un mundo mejor no es un mundo ideal, un mundo mejor es aquel en el que tenemos los ojos bien abiertos y no miramos para otro lado.

Invita a un niño al que nunca invitan. ” (http://blogs.hoy.es/escuela-de-padres/2015/12/02/los-ninos-a-los-que-nadie-invitaba-a-los-cumpleanos/)

 

 

2 respostes a “No t’oblidis d’elles i convida-les

  1. sonia

    Tens tota la raó. Els pares som els que hem de fer créixer els valors en els nostres fills i que siguin capaços de posar-se en el lloc de l’altre.
    Bona reflexió, gràcies.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s