Utopia o excusa?

Porto uns dies escoltant la paraula utopia quan parlem d’educació inclusiva.

El seu significat: Concepció imaginària d’una societat ideal. Concepció d’un ideal irrealitzable.

És una paraula que massa gent es posa a la boca com a excusa. Lluitar per un canvi mai ha estat fàcil però si creus que és una utopia, potser hauries d’ajudar a fer que no ho sigui, no?

Ara amb les eleccions, em venen al cap tots els missatges directes cap a les dones on se’ns deia que havíem de votar per totes aquelles que havien lluitat per fer-ho possible. I no puc evitar traslladar aquest missatge a la lluita per l’educació inclusiva i m’agradaria veure aquesta passió i força per a un dret que s’està vulnerant des de fa massa.

Els canvis mai són fàcils. Sé que hi ha moltes mancances a l’escola ordinària perquè les pateixo cada dia. Veig com les coses es plantegen malament des de la base.

També sé que som moltes les que creiem que no hem de parar fins a aconseguir fer realitat un dret reconegut el 1965.

A totes les que parleu d’utopia com a excusa per no fer res, m’agradaria que reflexionéssiu, us convido a què llegiu sobre inclusió o seguiu a algunes psicòlogues, mestres o professores enteses en la matèria (Carme de Fundació Gerard, Coral Elizondo, María Eugenia Perez, Nacho Calderón, etc). Potser continuareu pensant igual o potser us adonareu que cal anar juntes per aconseguir els drets que a dia d’avui no tenen els nostres infants i que fan que aquesta educació sigui cruel amb ells i les seves families.

També intentaré anar anunciant xerrades o jornades on pugueu veure i sentir que demanem.

A la jornada del dissabte 4 de maig sobre l’escola inclusiva, la Lidón Gasull ens va fer un bon repàs d’on venim amb temes de Drets Humans i on estem. És molt trist veure com, en aquest cas, les Lleis han anat molt més ràpid que les persones. La Llei ens empara des de fa molts anys, però som nosaltres els que fem que es continuï vulnerant els drets de molts infants. És colpidor i cruel que, avui en dia, se segueixi separant d’aquesta manera, és greu quan es fa per ignorància però és molt pitjor quan es fa conscientment.

El que em va preocupar més de la Jornada, és no veure cap directora d’escola i molt pocs mestres. M’agradaria poder tenir algun vídeo per penjar-vos o algun àudio. Espero que les de l’Assemblea Groga de Gràcia ens en facin arribar 🙏🏻.

Compartir i participar en jornades com aquesta és quan pots veure realment el mal que fem a la societat destinant uns diners a una escola segregadora o a pràctiques limitants en lloc de millorar l’escola per a totes, que és el que hauria de ser. Com costa treure la mirada de la DIScapacitat per centrar-nos en la persona i les seves necessitats.

Amb aquest tipus de jornades si no estàs d’acord amb el que sents, pots debatre amb els ponents i és una manera enriquidora de millorar i aprendre les unes de les altres. També em serveix per veure que hi ha molta feina per fer, com diu la meva amiga Marta, manca molta pedagogia sobre inclusió.

Crec que a Educació li caldria escoltar a les tres ponents de la Jornada. Sembla que el Govern no fa per canviar, però espero que la societat els obligui. S’escuden (com la majoria) amb la manca de diners, de recursos i de formació, però gràcies a la Lidón vam veure que és una fal·làcia. Hi ha una gran partida de diners sense utilitzar en formació! Una vergonya tot plegat.

“No, és que són massa nens per una mestra” “No, és que no aprenia res”, “No és que manquen recursos” “No, és que necessita una atenció que no tindrà mai” “No, és que….”

Queixar-nos ho fem molt bé, és un esport que es pràctica massa sovint des de casa. Però fem alguna cosa per canviar-ho? Jo ho intento.

Estic convençuda que podem aconseguir una escola inclusiva. Però no es vol amb prou força des de la societat ni des del Govern.

El perquè? El de la societat, vull creure que és per por i desconeixement. I el del Govern ho tinc clar, per diners. No diners que no tinguin, sinó que destinen a mantenir la segregació per interessos econòmics o diners que no fan servir (com és el cas de la formació). Em fa molta llàstima veure que per sobre dels drets estigui sempre el tema econòmic i els interessos dels “grans”.

De les mares que formem Gamin he après moltes coses, una d’elles és saber que el important no és la realitat d’ara, sinó el que podem arribar a aconseguir.

Ens hem de posar totes mans a l’obra, per deixar de parlar d’utopia i parlar de camí cap a la realitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s