Comiats

Fa anys treballava a l’aeroport i venir era un tràmit més del dia a dia.

Però des de fa més de 13 anys, venir implica la retrobada tan desitjada amb els “meus japos” o… el comiat.

Els que em coneixeu ja sabeu com sóc de sensible. Així que els comiats són sempre difícils. Aquest any especialment.

Un estiu que va començar molt bé però es va anar torçant… no sé quan, ni per què (Si puc us escriuré sobre aquest estiu. Ara, no em surten les paraules per fer-ho.)

Toca esperar que arribi el dia que tornin, per seguir compartint moments, xerrades i experiències de ben a prop. Ja sabeu com us trobo a faltar.

Bon viatge! la tieta ploranera ja té ganes de tornar-vos a abraçar! ❤️

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s