Presonera de la meva bonica ciutat.

Així em sento avui. Massa dies tancada, de casa a l’oficina i de l’oficina a casa.
Avui he decidit sortir a algun pulmó prop de casa. Abans el tenia més a prop però la pujada la necessitava. Treure energia. Notar que em costa respirar de tantes escales.
Escales que em porten a un mirador d’aquesta ciutat de la qual no puc sortir.
M’agradaria que la petita m’acompanyés, crec que també li aniria bé, però els seus horaris són mortals per venir fins aquí amb aquesta calor.
He gaudit com milers de persones. Avui hi havia moltíssima gent al #parcgüell.
Però m’he aturat on he volgut, per sentir l’olor de les flors, per veure detalls, per deixar passar l’aire, per seure i escriure, per deixar passar el temps escoltant música.
Desconnectar i agafar aire per carregar piles.
Sense presses, sense saber quin camí triar.
Volent fugir d’aquesta situació, d’aquest confinament per uns moments.
Deixant-me portar.
Després d’una hora,… tornant a la realitat i seguint

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s