Quan no ho entenc

Prop de noranta dies sense veure’s, sense abraçar-se i sense jugar plegades.
Prop de noranta dies sense tocar-se però s’han pogut veure, jugar, riure i parlar.
Si elles ho han fet tan bé, perquè hi ha gent que no?
A una li és més difícil entendre que està passant, a l’altre se li oblida que estem en una pandèmia, tot i això, avui totes dues s’han respectat i, sobretot, han respectat als milers de persones que seguim fent-ho bé.
Iaios, aviat us podrem fer totes les abraçades que fa prop de noranta dies no us estem fent!
M’agradaria que tothom entengui que no és un joc. Què un no passarà res, no serveix a qui li toca la butlleta del coronavirus a prop.
Totes tenim el mateix dret a aquestes abraçades, vindran quan es pugui. No abans.
Potser no agrada a tothom el que escric avui, però no puc callar el que penso i el que veig.

“Nada dice más del alma de una sociedad que la forma en que trata a sus hijos”.
Nelson Mandela

Seguim 💪🏻

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s