Un tancament de curs no esperat

Avui hem tingut reunió de curs: eap, mestra educació especial, ceepsir, direcció i tutora.

He de dir que avui anava sense res pensat, normalment porto apuntat tot allò que vull dir per a no oblidar-me res.

Anava amb la intenció d’escoltar amb la ment oberta i confiada. Els havíem enviat vídeos i fotos del que hem estat fent aquests dies i dels deures del trimestre. La Laia ha fet molta feina aquests dies i està molt orgullosa de tot el que ha avançat. Cada dia quan arribo a casa m’ensenya orgullosa la feina feta amb el papa. 🥰

He de dir que m’he quedat amb mal regust de boca. Al final, sempre acabem focalitzant la reunió en tot allò que la Laia no pot fer i no centrant-nos en el que han vist, en el que s’ha de millorar o en el que es pot fer de cara al curs vinent.

Podrien haver preguntat tantes coses: del què fa, com ho fa, etc. però està clar que la reunió no anava enfocada a mirar de trobar punts en comú i com portar-les a l’aula: d’activitats i aprenentatges que es podrien fer. Hi havia moltes coses a comentar que han passat per alt. Error meu de no posar-hi el enfoc de la reunió.

He de dir que hi ha hagut coses positives, però a mi, ara mateix, em pesen els comentaris del que no pot fer:

  • No pot seguir una activitat de 50 minuts perquè demana de molta atenció i concentració que ella no té.

  • Ha de ser més autònoma (i això que aquest any hem millorat moltíssim en aquest punt. I així creia que elles ho percebien).

  • La gestió de les conductes disruptives i el seu detonant o reconducció (viure en un entorn ple de barreres seria un bon resum).

Com a idea estan pensant a buscar una activitat paral·lela que gaudeixi i “canviar-la” per altres activitats o matèries que li representin més esforç.

Aquesta idea m’ha agafat per sorpresa, i com sempre, necessito un temps per pensar-hi i reflexionar.

Com ja saps, sóc d’efectes retardats i mai sé contestar en el moment, totes tenim coses a millorar, la meva, aquesta entre moltes altres.

Fins i tot estava contenta pensant que em deslliurava de l’aula petita amb tot això del coronavirus! Doncs ara també haurem de lluitar perquè no la treguin per fer activitats diverses amb altres infants.

Sé que és una idea i, sincerament, espero que es quedi en això i prou. Serà un tema a deixar clar en les pròximes reunions.

De tot plegat em dol, que el concepte del dret a l’educació inclusiva no s’està entenent ni per part de l’Eap, ni del Ceepsir, ni per cap dels presents a la reunió. No parlo de recursos, parlo de conceptes, de canviar, d’incloure-la pensant en com fer activitats per a totes i, sobretot, en tenir-la present com a una nena més del grup amb ganes de ser-hi, participar i aprendre.

Crec que manca formació en el Disseny Universal per l’Aprenentatge (DUA), a la web d’Xtec queda molt bé ( http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius/disseny-universal-per-a-laprenentatge/ ) però, en dies com avui, queda palès que a les aules no arriba. Ni per part del ceepsir, ni del Eap.

Enlloc de pensar que fer per incloure la Laia, buscar maneres de fer, didàctiques, etc., s’acaba mirant a la petita des d’una vessant “normalitzadora”.

Si les formacions es centressin en el DUA, no es parlaria d’aules petites, ni d’assignatures paral·leles i buscarien més com treballar per a tots els infants sense deixat-ne cap exclòs.

Durant una activitat de 50 minuts, no es tracta de buscar mil alternatives per la Laia, mentre els altres en fan una. Es tracta de pensar en ella quan es plantegen les activitats i matèries a treballar dins l’aula, igual que pensaríem amb un infant que no hi veu o no hi sent.

Jo sóc d’escoltar el que em diuen i creure que anem bé, de fet, fins avui ho pensava, n’estava convençuda que anavem pel bon camí, per això la sorpresa de la reunió.

Aquest any s’ha millora’t molt, moltíssim, sobretot en la relació amb companys i en temes d’autonomia, però seguim sense veure que on està millor la Laia és amb els seus companys, fent coses com ells i al mateix temps que ho fan ells. I no ens oblidem… APRENENT, la sola presència sense participació ni aprenentge no serveix de res.

Segurament d’aquesta reunió esperava que haguessin tingut respostes a diferents preguntes com:

  • Que no sap llegir i la resta sí? Doncs buscarem activitats que no impliquin només llegir. Fer-ho més participatiu, per diferents canals i de diferents maneres perquè ella hi pugui participar com la resta. Aquests dies hem treballat els vertebrats, si m’has seguit ho has pogut comprovar.

  • Què l’activitat és per mesurar el nivell de lectura i seguir aprenent? Buscar un material que li serveixi a ella al seu nivell: com relacionar, paraules curtes, etc. segur se t’acuden mil activitats! I mentre, la resta llegeixen també al seu nivell.

  • Què l’activitat avalua la comprensió? Cal que sigui comprensió escrita? No pot ser comprensió oral? Què valorem la comprensió o que aquesta sigui pel canal escrit?

  • Què no aguanta 50 minuts amb una mateixa activitat? Segur que ella és l’única que no els aguanta? I tu, aguantaries una activitat 50 minuts si t’he l’expliquen en japonès sense cap altre recurs com, per exemple, el visual o manipulatiu?

Seguim posant el focus en tot el que ella no fa. I no parem atenció en tot el que sí sap fer. Suposo que no m’esperava aquesta reunió després que veiessin tot el que sap fer i pot fer. Com ja t’he dit ha estat un gerro d’aigua freda.

Ja no sé com fer-ho perquè s’entengui el missatge de què és realment la inclusió.

No vull que ella faci alguna cosa diferent de la resta, vull que comencem a pensar en ella, quan es fan les activitats dins l’aula.

I per si hi havia algun dubte, no voldrem que faci res en paral·lel.

Durant aquest confinament he estat feliç, perquè he vist que en moltes de les activitats proposades per l’escola, et donaven l’opció de respondre amb un escrit, vídeo, àudio o dibuix i pensava que ja estaven canviant i que anàvem pel bon camí. No cal expressar per escrit tot, hi ha moltes maneres de “respondre” a una demanda o activitat.

En un any del ceepsir, hem tingut un contacte molt escàs. I, pel que sembla, com recurs per a la inclusiva, tampoc ens ajuda en el nostre camí. Pensàvem i enteniem que era un recurs per capacitar i empoderar a la tutora per establir dinàmiques, recursos, i didàctiques encaminades sempre a incloure la Laia dins els grup. El ceepsir és un recurs dins l’aula, però NO un suport per a l’educació inclusiva.

Espero que s’entengui el que vull dir. M’agradaria haver pogut explicar tot el que en penso a la reunió però no l’esperava així.

Crec que, a vegades, ni per escrit em faig entendre, per això vull saber si s’entén. Si us plau, si no és així, fes-m’ho saber.

No et vull entretenir més, espero poder pair la sensació amargant que tinc al voltant d’aquesta reunió i aprofito per deixar-te un vídeo d’Autisme amb Futur sobre una xerrada a càrrec de Gamin, associació de la qual sóc fundadora.

La Marta explica molt clarament què és la inclusió, d’on ve i on som. Val la pena per qui encara no té clar el concepte després de llegir-me.

També parla la Yolanda sobre com fer una comissió inclusiva, però aquest no és el tema que ara us volia fer arribar amb aquest escrit.

Avui paro i respiro.

Demà seguim 💪🏻 com sempre

https://m.youtube.com/watch?feature=youtu.be&v=ntLNkN4FRVc

2 respostes a “Un tancament de curs no esperat

  1. Mariachiara

    Cristina s’entè perfectament lo que dius. Segurament no es un camì facil dintre d’un centre escolar amb pocs recursos i personal escàs pero val la pena lliutar perquè sigui asì! Ara gaudiu del estiu 😘

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s