Sensible sí, feble no

Des de ben petita a les notes de les mestres ja figurava que plorava amb facilitat. Que no se’m podia dir res. Que era massa sensible.
Què és ser massa sensible? Es pot triar no ser-ho? Es pot decidir quan ser-ho o quan no?
Durant molt temps m’enfadava amb mi mateixa per aquest fet. Em feia ràbia plorar davant de la gent.
No volia demostrar als altres la meva “debilitat”. I m’emprenyava quan plorava.
També em sabia greu quan algú m’explicava el que li passava i acabava plorant.
M’agradaria acompanyar la persona com es mereix, però no puc. Si algú pateix, empatitzo 🤷🏻‍♀️

He de dir que les meves amigues, les Txikis, sempre m’han respectat en aquest sentit, m’han deixat plorar quan ho he necessitat o quan, simplement, no podia deixar de fer-ho.

La maleïda frase “no ploris!” Com em molesta… Dita cap a mi o cap a una altra persona.
Si poguéssim triar no plorar… Però no es pot.

Per acabar aquesta reflexió que et volia compartir, només dir-te que, si veus a algú plorar, acompanya’l. Voler negar o forçar el que li està passant a una persona, sigui pel motiu que sigui, no l’ajuda.

Ara sé i tinc clar que no és símbol de feblesa. Ara ja no m’emprenyo, ho accepto i si em coneixes ja ho saps.
I, sobretot, sigui més o menys ploranera, em considero una persona lluitadora i forta.

2 respostes a “Sensible sí, feble no

  1. Irene

    No conec una persona més lluitadora que tu, Cris! A mi també m’agafa la plorera molt fàcilment, però no ho puc evitar… això sí, quan ja he acabat, que s’apartin!
    Una abraçada gran, bonica!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s