Setmana Mundial de la lactància materna

Aquesta setmana és la #setmanamundiallactanciamaterna. No et vull parlar dels pros i contres, crec que hi ha altres blocs que et poden assessorar millor, simplement, la meva experiència personal.

Mai t’he explicat la meva experiència amb la petita, i dir-te que va ser una època molt dolça que vaig gaudir al 100%.

Guardo molt bons records, com veus a les dues imatges… la primera, la cara de satisfacció que tenia quan es quedava adormida prenent pit. La segona, el primer contacte amb la lactància que vam tenir, la primera unió, tot just acabada de néixer. Tots dos són bonics moments que guardo com dos tresors.

Des del primer moment vam tenir molt bon vincle i, la veritat, que mai vam tenir cap problema. Sé que moltes mares pateixen, no és el meu cas. També anava amb la ment oberta, preferia donar-li llet meva però tampoc pensava obsessionar-me, seria el millor per a totes dues.

A l’hospital es va “enganxar” de seguida i jo feliç. Fins que abans de marxar, ens van dir que s’havia aprimat i havíem de despertar-la cada dues/tres hores i donar-li reforç. Mai em van dir que era habitual i, per una mare primerenca com jo amb les hormones desfasades, em va fer sentir molt malament. Ens van “ensenyar” com picar-li els peus per despertar-la per prendre el biberó… tot molt tendre i respectuós, com pots veure.

La Laia no volia biberó i jo durant uns pocs dies em vaig sentir fatal. Per tot plegat, per haver-la de despertar d’aquestes maneres i per haver de donar-li un reforç que no volia de cap manera.

Per sort, la llet em va pujar ràpidament i aquest episodi el vaig deixar oblidat en un calaix.

I així vam seguir durant els quatre mesos que vam estar juntes. I quan vaig començar a la feina deixava llet per l’endemà. Vaig llogar un tirallet doble i, durant dos mesos, a l’hora del descans em tancava al bany i em treia la llet per l’endemà.

Així vam fer lactància materna exclusiva durant els primers 6 mesos. Ben gordita i sanota que estava 🥰

A poc a poc, li vaig anar retirant substituint per menjar sólid, va començar amb trossets. Sempre ha estat bona menjadora.

I, fins als divuit mesos que va decidir que ja no volia més pit.

Recordo aquests mesos amb nostàlgia i felicitat. Crec que els vam gaudir molt les dues.

Em venen a la ment imatges d’ella: com em mirava de reüll mentre prenia pit, com m’acaronava els cabells, com venia corrents quan seia a la butaca abans de posar-la a dormir o com fent collit de cop s’enganxava.

Així que, en el nostre cas, va ser tot un èxit.

Feliç setmana de la Lactància Materna.

Seguim 💪🏻

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s