Ser o no ser especial

Aquests dies porto donant voltes a la paraula “especial” quan ens referim a un infant amb un diagnòstic.

És una paraula que de fa temps em grinyola.

Què vol dir que un infant és especial? O té necessitats especials?

No són totes les nenes especials? Jo també sóc especial per a algú o algunes coses.

Tothom en algun moment de la nostra vida hem necessitat un tracte especial, ja sigui per la separació d’un familiar, per la mort, per una feina, per un desamor…,

I perquè la Laia és especial i el Marc, no?

Entenc que busquem paraules que no facin “mal” per parlar d’infants que tenen un diagnòstic o una etiqueta darrera però, en realitat,el que s’haurien d’anomenar són les capacitats diverses que totes tenim.

Ningú és més especial o menys per tenir un diagnòstic darrere.

Totes tenim unes capacitats que ens fan ser úniques, fins i tot tothom té discapacitats en fer determinades coses. Jo sóc poc capaç de fer un dibuix, per veure de lluny nítidament (porto ulleres per conduir) o per anar en moto o per parlar idiomes. En canvi, tinc capacitats que segurament altres no tenen.

És cert que amb els anys hem desterrat paraules com retardat, minusvàlid, invàlid, etc. Si t’hi fixes, sempre són mots que van encaminats a menysprear o menystenir, quan, segurament, si mirem en global a la persona a qui ens referim, deixem de veure que tenen moltes aptituds a les quals no donem gens d’importància.

Tu què en penses de ser especial o de les necessitats especials?

Seguim 💪🏻

4 respostes a “Ser o no ser especial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s