Parar per centrar-se

Fa uns dies que no puc centrar-me.

Saps quan tens moltes coses al cap, moltes coses a fer i poc temps? Doncs això m’està passant.
Normalment tiro endavant amb el que hi ha i vaig fent com puc, però aquest cop estic col·lapsada des de fa dies, no sé com organitzar-me, ni per on començar. És com una cursa on la fita cada cop la veig més lluny.
La setmana passada de confinament ha estat molt aclaridora respecte que deu viure la Laia a l’aula i l’escola.
És important destacar que adapten alguna cosa i que la mestra té molta mà amb la Laia. La petita va i surt contenta, per tant, estic segura que la mestra sap com portar-la quan s’angoixa. Tot i això, seguim lluny del que realment necessita la petita per estar amb les mateixes condicions que la resta de companyes de l’aula.
Tornem amb la manca de comunicació i feedback el que provoca que desconeguin el nivell on es troba la Laia i fins on podrien estirar-la o demanar-li. Molts cops aquestes adaptacions no serveixen perquè li exigeixen massa nivell o massa poc.
Ella sempre surt de casa direcció l’escola amb el millor dels seus somriures, però aquests dies de “classroom” he pogut observar que la petita té una “gran cursa d’obstacles” a l’escola.
M’agradaria equivocar-me i sé que aquest any la mestra la té en compte, però puc imaginar que molt del que fa durant el seu dia a dia dins l’aula deu ser molt frustrant i angoixant.
Ja ho vaig escriure un dia en alguna entrada anterior… El que ella deu viure és com si tu anessis a una escola o a una feina on tothom qui t’envolta segueix i entén la classe o la tasca a realitzar, però tu no entens l’idioma amb el qual es comuniquen, parlen i escriuen. Ho intentes, tens ganes d’aprendre i de fer bé la feina, vols tenir èxit com la resta i sentir-te realitzada. Fins i tot algunes companyes t’intenten ajudar, s’apropen, somriuen, et parlen més a poc a poc, com si fossis una nena petita…, però res… l’idioma és tan diferent que segueixes sense entendre menys de la meitat de les coses que es diuen.
Així és com crec que es deu sentir ella.
Li parlen en un idioma que no entén. Quan fan alguna activitat per “adaptar-se”, és com si li parlessin en un idioma semblant al seu, però amb un llenguatge massa infantil o distorsionat. Altres cops, l’aparten (dins o fora de l’aula) i li fan fer coses que no tenen res a veure amb el que fan la resta i, llavors es perd del tot i no sap res del que fan.

La necessitat de comunicació i relació amb nosaltres, la família, i les terapeutes és imprescindible perquè ella pugui desenvolupar tot el seu potencial amb condicions. Però encara estem molt lluny d’arribar-hi.

I així van passant els anys i a mi aquest tema em preocupa perquè ella podria donar molt més a l’escola. Hem topat amb diferents mestres, algunes que s’han estimat amb bogeria la petita i, altres, que simplement han passat el curs amb ella desitjant que desaparegués aquesta mare “exigent” i que “molesta” en el seu dia a dia.
De moment, no he topat amb cap mestra que entengui i vulgui acompanyar-nos en el procés d’incloure-la i que s’impliqui amb nosaltres pel bé de la petita.

La inclusió no és només la presència de la Laia a l’escola, es tracta també de què participi, aprengui i progressi amb igualtat de condicions.
L’èxit hauria d’estar present en tots els i les alumnes. Els que s’esforcen com la Laia se’ls hauria de valorar, encara que el seu aprenentatge sigui diferent.
Ser diferent no és ser menys. Infants com la Laia necessiten ser tractades com es mereixen i, sobretot, ser visibles dins les aules i el món en general.


Queda camí per recórrer i jo he de tornar a centrar-me pel que fa al seu aprenentatge per seguir tirant endavant amb tot.

Aprofito aquesta entrada per compartir una cançó dels Xiula, concretament una escrita i cantada pel Rikki, amb qui la Laia té un vincle i una unió molt bonica i especial. Una cançó que tan petits i grans haurien d’escoltar de principi a fi: Mirada Estràbica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s