Petita gran lluitadora

La meva maternitat no ha estat com la que pots llegir als llibres, tampoc com de la que es parla amb altres amigues que ja han estat mares, ni tan sols, surt a cap programa de televisió que tracti sobre l’embaràs o el fet de ser mare.
Et puc garantir que tot i això, la meva maternitat ha estat molt bonica.
Vaig gaudir cada dia amb molta il·lusió
Felicitat pura des del moment que vaig saber que estava embarassada, durant els mesos d’embaràs i fins als 19 mesos de vida de la peque.
A partir d’aquell dia, a la consulta de la pediatra, tot amb el que creia va anar desdibuixant-se, trencant-se.
T’agafes als que et diuen:
“jo vaig parlar als 3 anys i mira’m”, o
“tots els infants tenen el seu ritme”, o
“no vegis fantasmes on no n’hi ha”, o
“ara ens els mirem massa als infants, deixa-la fer”

Jo els volia creure a tots, però sabia que passava alguna cosa… i, durant un temps, tot es va anar tornant fosc i confús.
Sortir d’aquesta tristor, acceptar que la meva maternitat no era la que viuen les amigues, conegudes o les d’altres mares que et miren amb cara d’interrogant quan la Laia els repeteix una pregunta tres cops, ha estat molt difícil.
Però ara puc dir que ha estat i és preciosa la meva maternitat.
Dura a dies, cansada d’altres, relaxada els que menys (però jo sóc de poc relaxament)…
Totes les que som mares, tu segur que també, tenim dies per oblidar i dies per emmarcar.
El que tinc clar és que estic ben orgullosa d’ella, de la meva petita lluitadora.
I, sí, lluitadora perquè cada dia surt feliç de casa i tot i les dificultats que troba en un entorn que no la té massa en compte, segueix així de feliç cada matí, dia rere dia.
Mai deixaré de pensar que ets la meva petita però gran lluitadora.
Mai deixaré de mirar-te com en aquesta foto, plena d’amor i d’orgull.
T’estimo bonica, res ni ningú ho canviarà mai això.
Seguim 💪🏻

2 respostes a “Petita gran lluitadora

  1. Maria

    No ens coneixem però fa temps que et segueixo. Va començar per casualitat, em va captivar com explicaves la vostra realitat.

    Amb els teus escrits he après que no puc jutjar, mai, les situacions que em puguin semblar estranyes. Mai saps quina història tenen al darrera. Ostres, sembla de calaix i no ho és!

    Avui, després de llegir-te, no puc estar-me de dir-te que el que fas és pura pedagogia i et vull donar les gràcies per obrir-nos els ulls.

    Una abraçada virtual!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s