Avui és el meu dia


Com ja saps, he tingut un any de transformacions internes i externes.

El meu camí ha començat a canviar quan he estat conscient que no puc tenir el control de tot i quan he vist que necessito focalitzar-me, no només amb la petita, sinó també amb mi.

La cura personal, l’acceptació de ser com sóc i l’amor propi els tenia ben oblidats.

El dia a dia de teràpies, terapeutes, escola, dificultats a resoldre, metges, preocupacions pel futur, etc., m’havia portat a una roda de rutines que et fa cremar els dies sense ni adonar-te’n.

Si vius un procés com el meu, sabràs que hi ha èpoques de confusió, de no saber cap a on tirar, ni de saber si el que es fa està bé o no. Aquesta auto-pressió és molt dura. El pitjor jutge vaig ser jo mateixa, per la por a equivocar-me.

Quan ens van donar el diagnòstic, va ser una manera d’allunyar-me de la culpa que, durant tant de temps, m’ha acompanyat. No et puc negar que el seu futur em fa por, tenir el mirall d’altres nenes més grans amb la mateixa duplicació et fa estar sempre alerta.

Per altra banda, intento ser fidel amb el que penso, ja em coneixes, i saps que molts cops em pot la visceralitat. També és cert, que sóc persona d’aprendre del dia a dia; el que crec avui, pot canviar i ser diferent del que penso demà.

Aquests darrers mesos han estat intensos, he agafat aire fresc i, sobretot, he tingut moments de molts riures.

He redescobert una part de mi i han arribat persones noves a la meva vida que m’han fet tornar a gaudir d’una cervesa, d’una caminada, de la llum de la ciutat a la nit, de zumba, de la platja a les fosques, de fotos al Güell o en “pijama”, de riure per riure, de confessions, d’emocionar-me pel que passem juntes o separades, de concerts i museus i de trobades amb petits i sense. Aquestes amistats deixen cada dia una forta petjada al meu cor i m’han ajudat a tornar a ser jo.

Tinc clar que la vida et posa contra les cordes, però també et porta aquestes noves oportunitats. Al final, ha estat l’actitud vers mi mateixa, la que m’ha fet canviar la visió de la vida.

Dies dolents seguiran existint, però jo vull gaudir dels dies bons i intentar que la foscor passi ràpidament, per deixar-me seguir per un trajecte el més feliç possible.

A aquest nou any, demano seguir cuidant-me mental i físicament aprofitant el temps, sense jutjar-me per seguir somiant.


Avui és el meu aniversari i miro per la finestra pensant que vull seguir #sempreendavant de la millor manera i sense oblidar mai el que em fa feliç.

Gràcies per acompanyar-me

#semprejuntes

2 respostes a “Avui és el meu dia


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s