Millor calla

Si tingués una filla que no pogués caminar, em diries, què soc jo qui la limito per no fer-ho? Em diries que la deixi a terra perquè camini sola? Què soc jo qui tinc el no a la boca?

Si tingués una filla que no hi veu de lluny, em diries que li tregui les ulleres i què soc jo qui li traspasso que no vegi de lluny?

Hi ha dificultats que no són visibles a primer cop de vista, què no les vegis no vol dir que no hi siguin.

Si et dic que té por i fòbia als animals.
Si et dic que necessita el seu temps, que no se la pot forçar i se l’ha de deixar que agafi confiança al seu ritme… és així.

Crec que la conec força.
Hem anat de càmping molts anys a la natura perquè s'”acostumi” als animals. Sé que li agraden i, a mi més, però la por la guanya.
Forçant-la a una situació, l’únic que aconseguiràs és que entri en crisi.
Ella llavors pateix… i no hi ha res a fer.
I la confiança, que es podria haver generat, acaba en crits, plors i terror.

Té 9 anys.
Des dels 19 mesos que aprenc amb ella, com entendre-la i com funciona la seva manera d’entendre el món. Així i tot, m’equivoco molts cops i la crisi arriba, la veig patir i pateixo amb ella.

Així que per altres cops, abans de “jutjar” que faig i com… calla.
Simple.
Calla i deixa’ns ser com som, sense forçar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s