Han passat més de 9 anys des de les dues fotos.
La primera, somrient a la vida. La segona, a pocs minuts de néixer.
En aquell precís moment hi va haver dos naixements: tu vas néixer com a filla meva, jo vaig néixer com a mare teva.
Recordo aquesta mirada, aquesta sensació d’unió, d’amor mai viscuda.
Per molt que vaig llegir, per molt que vaig escoltar, per molt que em vaig “preparar”, MAI imaginaria el que la vida ens tenia preparat.
Hem crescut juntes, hem anat canviant juntes, però sobretot hem gaudit moltíssim.
Jugar amb tu i veure’t feliç és la meva gran fita cada dia.
Creu-me quan et dic que donaré sempre la meva vida, la meva ànima i les meves energies per tu. Encara que la vida no t’ho posi fàcil (o no ens ho posi fàcil) continuarem juntes.
Creu-me que, tot i els dies baixos pels quals passo, que han passat, venen i vindran, sempre estaré quan em necessitis i treure les forces d’on sigui.
T’estimo bonica, ets la meva llum d’aquest camí que és la vida.
semprejuntes
sempreendavant
Seguim 💪🏻
Petits Retalls de Vida 