Delicada? Feble?

Les que no em coneixeu dir-vos que sóc una persona tímida que puc semblar distant, delicada, freda i, fins i tot, borde. Però només és la meva imatge i part de la meva timidesa. No acostumo a tenir dues cares, quan alguna cosa no m'agrada ho notaràs. Les que sí que em coneixeu, sabeu que …

No t’oblidis d’elles i convida-les

Com a mares, sempre volem el millor pels nostres infants. Per això ens resulta molt dolorós quan percebem que són apartats pels altres. Hi ha diferents maneres de ser rebutjades, ja sigui per què no se les convida a aniversaris, per què es fan festes de "pijama" i arriba a casa explicant-ho com si ella …

Comencem un nou any… de canvis?

Com és habitual aquests dies, toca mirar que hem fet aquest any i com hem canviat. Si parlem de mi, començo en un lloc nou a la feina i això m'ha fet començar amb il·lusió, necessitava un canvi d'aires. I si parlo de tu, petita Laia, has canviat moltíssim, com cada any que passa. Vas …

Juguem? Silenci, mirades. No bonica, no volen jugar.

Aquest cap de setmana, hem estat fora. En general, ha estat un bon cap de setmana. Hem tingut estones juntes per compartir, somriures còmplices, jocs, balls, etc. Però m'ha quedat un regust amarg. Us intento explicar i així entendreu el títol de l'entrada. La petita està en un moment molt bonic de joc compartit. I …

Escola per a mi, escola per a tu. L’escola per a tothom

Fa uns dies vaig estar llegint una entrevista de Nacho Calderon Almendros, professor del Departament de Teoria i Història de l‘Educació ( més informació de qui és, aquí). Fa temps que el segueixo i comparteixo la seva visió de com hauria de ser el sistema educatiu. Una entrevista que us recomano que la llegiu aquí …

CARTA DE UN NIÑO CON TDAH

Aquest escrit és llarg. No és meu, de fet, si algú coneix l'autora o autor que m'ho digui i ho posaré. Estic convençuda que us ajudarà a entendre pel que passem moltes nenes, nens i les seves famílies. Hola !!👦👧 Soy un niño con TDAH y puedo llamarme Pablo, Juan, Ángel, José, Andrea, Luis, Mia. …

Sense límits

Si abans dic que no tenia temps ni ganes de fer una entrada abans la faig. Llei de Murphy. Porto uns dies que el meu cap no para. No entenc perquè les coses han de ser tan difícils, perquè hem de comparar la petita contínuament amb el que fan els altres a la seva edat. …

Us veig

Dimecres Sant va fer un any que vam rebre el famós mail del neuròleg, on ens deia que la nostra filla tenia una malaltia rara. Un any en què rebiem aquesta informació acompanyada de res més i d'una visita programada a les tres setmanes. Un any que vaig mirar per internet i vaig trobar el …

Quan les vacances són vacances

Aquests Nadals vam decidir que la Laia fes vacances reals. Normalment, aprofitàvem una setmana de les vacances per a que fes Casal o Intensiu d’integració sensorial i continuàvem la teràpia que fèiem a casa, fent-la nosaltres i algun dia amb els terapeutes. Aquest any vam voler parar. Parar de veritat. Que jugués a casa sola, …

Obstacles a superar

Durant el transcurs d’aquests anys hem passat per diverses etapes. Ja us n'he parlat diverses vegades. Des dels 19 mesos cada una ha estat més o menys fàcil, més o menys dura. Desfer-se del "dol" costa, però sempre amb la mirada posada a un futur millor. Assimilar aquesta maternitat per a la que ningú ens …