Quan les vacances són vacances

Aquests Nadals vam decidir que la Laia fes vacances reals. Normalment, aprofitàvem una setmana de les vacances per a que fes Casal o Intensiu d’integració sensorial i continuàvem la teràpia que fèiem a casa, fent-la nosaltres i algun dia amb els terapeutes. Aquest any vam voler parar. Parar de veritat. Que jugués a casa sola, …

Continua la lectura de Quan les vacances són vacances

Acabades vacances… benvinguda escola!

Comencem un nou curs, amb regust de no haver gaudit del tot del estiu. M’han pesat mentalment les conductes de la petita. Però, com en tot, no només hem tingut aquests moments i vull fer balanç de coses positives per poder encarar aquest nou curs amb més optimisme del que he acabat les vacances. Ha …

Continua la lectura de Acabades vacances… benvinguda escola!

Mai sabràs com ets de forta, fins que ser forta sigui la única opció.

Aquest any i, concretament, aquest estiu està sent molt dur. Els crits poden amb mi. Que es tiri per terra pot amb mi. I que esgarrapi, pegui o estiri dels cabells pot amb mi. Cada cop són més exagerades i més constants les rabietes. Res la calma i la única solució és agafar-la per la …

Continua la lectura de Mai sabràs com ets de forta, fins que ser forta sigui la única opció.

Fins que arribem al diagnòstic

Aquesta historia és llarga. Aixi que intentaré ser breu per no deixar-me res. La Laia va néixer a les 41 setmanes, part normal, sense complicacions. Vam fer lactància materna exclusiva fins els sis mesos. I vam començar amb trossets, només papilles per esmorzar i res de triturats. Va tenir somriure social, va aixecar el cap …

Continua la lectura de Fins que arribem al diagnòstic