Fins que arribem al diagnòstic

Aquesta historia és llarga. Aixi que intentaré ser breu per no deixar-me res. La Laia va néixer a les 41 setmanes, part normal, sense complicacions. Vam fer lactància materna exclusiva fins els sis mesos. I vam començar amb trossets, només papilles per esmorzar i res de triturats. Va tenir somriure social, va aixecar el cap …

Continua la lectura de Fins que arribem al diagnòstic

Quan pregunta “què és?”, no ho estem entenen TOT

Començo aquesta entrada corregint o puntualitzant una anterior. Marlene Horna, al llegir l'entrada de l'altre dia "No la fem invisible", em va voler precisar algunes coses que són importants. I he volgut traspassar-vos-les per a que no doni lloc a confusió i aprofitar per enllaçar-ho amb un altre tema del que també li vaig preguntar. …

Continua la lectura de Quan pregunta “què és?”, no ho estem entenen TOT

Del no diagnòstic al diagnòstic

Des d'abans que fes els dos anys sabem que la Laia té dificultats. Vam començar a treballar-les i ens hem anat adaptant en tema teràpies per a poder intentar donar-li les millors eines per a estimular-la. Des d'un inici ha estat voltant el diagnòstic TEA (trastorns de l'espectre autista). No l'hem confirmat mai amb cap …

Continua la lectura de Del no diagnòstic al diagnòstic