Després de 4 setmanes de vacances, fa una setmana que he tornat a la rutina i als horaris encotillats.
Quan depens de tercers per poder compaginar la vida laboral i de mare… és molt difícil. Mil causalitats aquesta setmana, dos cangurs que fallen en tres dies. Estrès per trobar solucions en temps rècord. Em pregunto com fer-ho millor i aprenc de cara a l’any vinent. Però prefereixo deixar aquí el tema. Potser un altre dia, el torno a agafar, crec que poca gent imagina els malabarismes que ha de fer una mare treballadora que no té massa suport familiar a la vora.
—
Crec que mai havia fet tantes vacances de cop. I han estat plenes d’històries i historietes.
Miro enrere i només puc veure la cara de ma filla, feliç. I això m’omple el cor i compensa la resta. ❤️
Hem tingut quinzenes juntes i quinzenes separades. L’he trobat molt a faltar els dies que hem estat separades, però he pogut gaudir de mi: aventures i desventures, amigues i amics, il·lusions i desil·lusions, riures i plors, balls i ballaruques, cerveses a la fresca i vins sota la llum de la lluna.
Quan tornava amb ella, em sentia pletòrtica i carregada d’energia i ha estat un dels millors estius que recordo. Sense cap conducta important, només una per les Festes de Gràcia i una al sortir del Casal.
Hem conegut el Casal del Claror Sardenya, molt implicats en el tema inclusiu i del que la Laia no para de parlar-ne. Repetirem segur. Te’l recomano.
Estic ben orgullosa de la Laia. Ella m’ha tret els somriures més bonics que podia tenir. Ella m’ha fet gaudir com una nena. Ella ha tingut unes vacances amb mi ben distretes, plenes de coses, activitats i visites i ho hem gaudit plegades.
Si has llegit altres anys, l’estiu estava ple de rebequeries i conductes. L’any passat vaig acabar amb els braços plens d’esgarrapades i una bona mossegada. El recordava amb “por” per no saber aturar o prevenir aquestes conductes. Però la vida m’ensenya a no mirar un futur, si a aprendre del que no vull per no repetir-ho, almenys, intentar fer-ho diferent.
Aquest estiu no té res a veure amb els anteriors. Ha estat feliç, riallera i divertida. El vídeo de la platja, és d’ahir al vespre, ella tenia por a les onades… l’hauries d’haver vist com gaudia i com deia: “mama, m’ha despentinat l’onada” (encara trec sorra del seu cap avui) o com cridava a les onades perquè vinguessin més…
L’única assignatura pendent és el tema de socialitzar amb altres infants… però aquest any em poso amb aquest tema. I, de moment, em guardo què en penso.
Avui res més, només que estic molt feliç per ella i per mi, de veure-la.
T’estimo bonica ❤️
Petits Retalls de Vida 