Dies grisos

Fa dies que no tinc massa ganes ni temps per escriure. Mai ningú t’ha preparat per afrontar tot el que comporta el món de la diversitat. Segurament no coneixies cap persona propera amb un fill o filla amb capacitats diferents de les més comunes. Mai esperaves que t’afectaria, ni t’imagina-ves el que suposa. Ningú t'avisa …

Continua la lectura de Dies grisos

Setembre i els canvis

Porto uns dies comentant pel Facebook i Instagram que venen canvis. https://instagram.com/p/BnRKdMhBNyCn5H0Ns88vzjDiPIr5QLK9q5SUiQ0/https://instagram.com/p/BnStu4Th9pDgoGBBmrjZdRYqPFkmEGWzGMHY7k0/ Setembre és època d'adaptacions, deixar les vacances i tornar a la rutina sempre se’m fa dur. Aquest any per diversos motius. Per un canvi en una de les teràpies, hem deixat Coadi i agafem logopèdia, amb la idea d’estimular al màxim la producció …

Continua la lectura de Setembre i els canvis

28 Febrer. Dia Mundial Malalties Minoritàries

L'any passat vaig fer una infografia sobre l'autisme, si la voleu veure premeu aquí. Ho vaig fer perquè volia un recurs gràfic que fos molt visual i senzill per compartir amb l'escola de la Laia. Pel que sembla va agradar i ha voltat per diversos llocs i països. Posteriorment, vam saber que els trets TEA …

Continua la lectura de 28 Febrer. Dia Mundial Malalties Minoritàries

Superant pors, fòbies i ansietat

Les fòbies i l'ansietat són temes que em preocupen. Com ja us vaig dir, ella tenia por a les espelmes, al foc en general. Tenia por als globus. I té fòbia als ocells. La gent quan ho comento, em diuen que tenir por als ocells és bastant habitual. Ho sé. Però ella no té por, …

Continua la lectura de Superant pors, fòbies i ansietat

Ens vestim de gala. Veniu a sopar?

El proper divendres 17 de Novembre se celebrarà el I Sopar de Gala Benèfica de l’Associació Miradas que Hablan. L’objectiu d’aquest sopar és la difusió i la recaptació de fons per a la investigació i estudi de la Malaltia Minoritària Duplicació Mecp2 que es fa al Hospital Sant Joan de Déu. El lloc triat pel …

Continua la lectura de Ens vestim de gala. Veniu a sopar?

Fins que arribem al diagnòstic

Aquesta historia és llarga. Aixi que intentaré ser breu per no deixar-me res. La Laia va néixer a les 41 setmanes, part normal, sense complicacions. Vam fer lactància materna exclusiva fins els sis mesos. I vam començar amb trossets, només papilles per esmorzar i res de triturats. Va tenir somriure social, va aixecar el cap …

Continua la lectura de Fins que arribem al diagnòstic

Del no diagnòstic al diagnòstic

Des d'abans que fes els dos anys sabem que la Laia té dificultats. Vam començar a treballar-les i ens hem anat adaptant en tema teràpies per a poder intentar donar-li les millors eines per a estimular-la. Des d'un inici ha estat voltant el diagnòstic TEA (trastorns de l'espectre autista). No l'hem confirmat mai amb cap …

Continua la lectura de Del no diagnòstic al diagnòstic