Quan el teu món es va fent petit

Hi ha una part de la diversitat de la qual gairebé no se’n parla. És habitual parlar de teràpies, d’escoles, de diagnòstics, d’adaptacions, d’ajudes… Però hi ha una altra realitat molt més silenciosa: la de la vida social que, a poc a poc, es va fent més petita. És curiós que moltes vegades em preguntin …

Continua la lectura de Quan el teu món es va fent petit

Fer-se de llum entre les ombres

Ahir vaig llegir un text sobre els dols llargs, aquests que no s’acaben. I de seguida vaig recordar una de les primeres sessions amb l’Eduardo Brigniani, quan em va parlar del dol d’una maternitat que no arriba com l’havies somiat. Avui necessito buidar-me escrivint.Hi ha dies bons i dies menys bons. Busco la llum en …

Continua la lectura de Fer-se de llum entre les ombres

Creixent amb tu. El ritme de la vida

Aquest estiu està sent molt bonic, ple de nous reptes que la Laia ha anat aconseguint. Quan està amb mi, els dies agafen un ritme intens: recordem amb un gran somriure el viatge al Japó, compartim moments amb la família i amb la parella, descobrim llocs nous, juguem, riem, gaudim dels gegants, de l’aigua… i …

Continua la lectura de Creixent amb tu. El ritme de la vida