Dies i dies

Ja saps que lluito i tiro endavant amb les meves motxilles.
Intento no queixar-me i afrontar el que va succeint, alguns dies millor, altres menys millor. Et demano perdó, si t’enganxa enmig.
Si em veus cansada o que passo de llarg, no és personal, a vegades, no em veig ni jo.
Agrairé el teu contacte, no ho faig amb mala fe. Simplement, penso i estic a mil coses, sense estar enlloc.
A la feina ja em coneixen, saben que alguns cops les contesto a qualsevol pregunta, sense ser-ne conscient 🫢

Amb la menuda intento no anticipar, perquè el futur no està escrit. Ella m’ha demostrat molts cops que de res serveix planejar.

He après molt d’ençà que soc mare. He fet cursos, he recordat coses de quan vaig estudiar magisteri educació especial i m’intento nodrir de les sessions a casa i dels meus tallers. Cuidar-me per cuidar.

Reconec que el que no puc i em supera són les crisis de conducta de la petita, quan em pega i crida.
No saber parar-ho, no saber gestionar-ho millor.

M’enfado amb mi i amb la vida.

Porto uns dies fluixa, trista.
Quan hi ha una crisi, ella es recupera “fàcil”. Sé que necessita aquestes explosions per treure frustració. Jo trigo a pair.
Aquesta manera d’explotar, a mi em deixen tocada. No puc parar de pensar què canviar, què fer o no fer, com millorar perquè no es repeteixi.

Per mi és una bufetada de realitat.
Aquella per la que ningú t’ensenya.
Aquella que no llegeixes als llibres.
Aquella que saps que tornarà a fer evident que som una família amb uns tempos diferents.
Aquella que veig a través de mirades que es paren pel carrer.
Tinc clar, que no amago que aquests dies tristos i difícils hi són. A mi em costen tirar-los endavant, però tot passa.
Vaig decidir visibilitzar la meva vida i la d’ella, perquè quan em torni a passar al carrer, igual alguna persona entengui i, en lloc de mirar, m’ofereixin un cop de mà.

Per sort, sé que aquests dies passen. I arriben uns altres plens de somriures on gaudim plegades i juguem com si fóssim dues nenes lluny de mirades i jutges que no ens coneixen.

Necessitava treure. Necessitava compartir. Avui somriem, però hi ha dies de tot. I no passa res per dir-ho. Res més. 🙏🏻
Seguim 💪🏻