La vida és un repte: viu, sent, estima, riu, plora, juga, guanya, perd, ensopega, però sempre, sempre… aixeca't i continua!
Fa dies que no tinc massa ganes ni temps per escriure. Mai ningú t’ha preparat per afrontar tot el que comporta el món de la diversitat. Segurament no coneixies cap persona propera amb un fill o filla amb capacitats diferents de les més comunes. Mai esperaves que t’afectaria, ni t’imagina-ves el que suposa. Ningú t'avisa …
Continua la lectura de Dies grisos
Aquest cap de setmana, hem estat fora. En general, ha estat un bon cap de setmana. Hem tingut estones juntes per compartir, somriures còmplices, jocs, balls, etc. Però m'ha quedat un regust amarg. Us intento explicar i així entendreu el títol de l'entrada. La petita està en un moment molt bonic de joc compartit. I …
Continua la lectura de Juguem? Silenci, mirades. No bonica, no volen jugar.
Durant el transcurs d’aquests anys hem passat per diverses etapes. Ja us n'he parlat diverses vegades. Des dels 19 mesos cada una ha estat més o menys fàcil, més o menys dura. Desfer-se del "dol" costa, però sempre amb la mirada posada a un futur millor. Assimilar aquesta maternitat per a la que ningú ens …
A aquestes hores ja estaves a punt per sortir. A aquestes hores començava la nostra aventura. En aquestes dates miro enrere i veig com has crescut. Ara, entraré a la teva habitació, com cada dia a treure't els ninos que dormen amb tu, et miraré, et faré l'últim petó del dia i et xiuxiuejaré que …
Aquesta historia és llarga. Aixi que intentaré ser breu per no deixar-me res. La Laia va néixer a les 41 setmanes, part normal, sense complicacions. Vam fer lactància materna exclusiva fins els sis mesos. I vam començar amb trossets, només papilles per esmorzar i res de triturats. Va tenir somriure social, va aixecar el cap …
Aquesta és una de les frases que m'han arribat a dir, el to de la mateixa us el podeu imaginar... agradable no era. Però a vegades no és la frase, a vegades és la mirada i, altres cops, és veure com aparten els seus fills de la meva. Sigui com sigui, el fet és el …
Molts pensareu: Doncs pel principi! Això seria el més fàcil ,oi? Doncs no. No m'agraden les coses fàcils. Em presento, em dic Cristina. Sóc moltes coses. Però de la que bàsicament parlaré en aquest Bloc, serà de ser mare d'una PRECIOSA nena de 4 anys i 7 mesos. Jutgeu vosaltres mateixos si tinc o no raó ...
