La vida és un repte: viu, sent, estima, riu, plora, juga, guanya, perd, ensopega, però sempre, sempre… aixeca't i continua!
Mai és massa tard per ser el que podries haver estat (George Eliot) Cada dia tens l'opció d'escollir que vols fer i sempre pots intentar canviar. La meva intensitat i sentit de justícia, ha fet que m'involucres totalment en la criança de la petita i en les lluites que ja coneixes. Tot ho he fet …
Continua la lectura de Somriu i la vida et tornarà un somriure
Aquesta setmana és la #setmanamundiallactanciamaterna. No et vull parlar dels pros i contres, crec que hi ha altres blocs que et poden assessorar millor, simplement, la meva experiència personal. Mai t'he explicat la meva experiència amb la petita, i dir-te que va ser una època molt dolça que vaig gaudir al 100%. Guardo molt bons …
Continua la lectura de Setmana Mundial de la lactància materna
La petita sempre ha tingut un baix to muscular (hipotonia), per aquest motiu es cansa amb més facilitat i és important seguir fent treball motriu/muscular amb ella.Ja t'ho he comentat algun cop, quan era més petita sempre havíem d'acabar agafant-la a coll i, molts cops, si creia que havia de caminar massa, abans de sortir …
La vida ens posa obstacles i quan aquests afecten el que més estimem, traiem les forces d'on sigui per continuar amb el millor dels somriures. Les nostres petites són unes grans lluitadores, mai es rendeixen tot i que el món que les envolta els doni l'esquena. Elles saben triar amb qui compartir els seus moments. …
Fa dies que no tinc massa ganes ni temps per escriure. Mai ningú t’ha preparat per afrontar tot el que comporta el món de la diversitat. Segurament no coneixies cap persona propera amb un fill o filla amb capacitats diferents de les més comunes. Mai esperaves que t’afectaria, ni t’imagina-ves el que suposa. Ningú t'avisa …
Aquest cap de setmana, hem estat fora. En general, ha estat un bon cap de setmana. Hem tingut estones juntes per compartir, somriures còmplices, jocs, balls, etc. Però m'ha quedat un regust amarg. Us intento explicar i així entendreu el títol de l'entrada. La petita està en un moment molt bonic de joc compartit. I …
Continua la lectura de Juguem? Silenci, mirades. No bonica, no volen jugar.
Durant el transcurs d’aquests anys hem passat per diverses etapes. Ja us n'he parlat diverses vegades. Des dels 19 mesos cada una ha estat més o menys fàcil, més o menys dura. Desfer-se del "dol" costa, però sempre amb la mirada posada a un futur millor. Assimilar aquesta maternitat per a la que ningú ens …
A aquestes hores ja estaves a punt per sortir. A aquestes hores començava la nostra aventura. En aquestes dates miro enrere i veig com has crescut. Ara, entraré a la teva habitació, com cada dia a treure't els ninos que dormen amb tu, et miraré, et faré l'últim petó del dia i et xiuxiuejaré que …
Aquesta historia és llarga. Aixi que intentaré ser breu per no deixar-me res. La Laia va néixer a les 41 setmanes, part normal, sense complicacions. Vam fer lactància materna exclusiva fins els sis mesos. I vam començar amb trossets, només papilles per esmorzar i res de triturats. Va tenir somriure social, va aixecar el cap …
Aquesta és una de les frases que m'han arribat a dir, el to de la mateixa us el podeu imaginar... agradable no era. Però a vegades no és la frase, a vegades és la mirada i, altres cops, és veure com aparten els seus fills de la meva. Sigui com sigui, el fet és el …
