Un any més disCAPACITAT

#disCAPACITAT
Com m’avorreix aquest terme per definir persones amb capacitats diferents.
Recordo quan vaig estudiar magisteri que un professor ens va dir que tothom, en algun moment de les nostres vides, tindrem menys capacitats, ja sigui per una separació, una mort o perquè tenim una mala època, i no per això tenim menys drets que la resta.
Les persones, que els penja l’etiqueta de discapacitat, no en tenen masses de drets.
I, si és com en el cas de ma filla que físicament no té cap tret que la “identifiqui”, tampoc té l’empatia de l’entorn que no la coneix… bé… i de molts que la coneixen tampoc 🤷🏼‍♀️
Això continua passant perquè continuem apartant als infants per capacitats, seleccionant les que són vàlides per aquesta vida que ens ha tocat viure… i m’avorreix… no et pots imaginar fins on. Com la cara que fa la petita a aquesta foto.
La diversitat funcional és la realitat humana. Tots tenim trets que ens fan diferents i això ens fa únics i especials.
Reconeguem la societat en plenitud amb diversitat de gènere, de raça, de cultura, social, de religió, d’edat i de capacitats.
R
E
S
P
E
C
T
E
Res més.

https://www.instagram.com/p/C0ZidYEIX8O/