Les notes per nosaltres no ho són tot.
Un no assoliment, un assoliment, un notable o, fins i tot un excel·lent (si n’haguessis tingut algun, cosa que no ha passat) no demostren tota la feina que fas petita, ni tot el que ens demostres dia a dia.
Si les notes demostressin l’esforç que hi ha darrere, no dubtis que tindries matricules a totes les competències.
Quan un infant rep un no assoliment des de l’escola s’hauria de justificar: quins criteris d’avaluació s’han tingut en compte i quines mesures educatives s’han pres per tal d’ajudar en aquesta competència: saber d’on es partia i on es volia arribar i quins són els motius concrets pel no assoliment.
Un infant que s’esforça, no hauria mai de rebre un no assoliment, s’hauria d’adaptar METODOLÒGICAMENT per aconseguir-ho i que el dia a dia fos un repte, no una lluita contra una forma de fer que no trenca barreres ni mira per tots els alumnes que hi ha dins l’aula.
De totes maneres, per desgràcia sé quines són les mancances del sistema i molts dels motius pels quals no ha assolit aquest ítem.
Realment el no assoliment el donaria a les barreres que segueixen fent impossible l’accés per ella al que es fa dins l’aula.
Potser caldria revisar que es fa i com es fa dins l’aula i potser qui no tindria l’assoliment no hauria de ser ella.
Toca repensar i revisar.
Espero que totes fem la feina aquest estiu i al setembre estigui carregat de noves idees i canvis a millor. Nosaltres seguim com sempre, endavant sense límits i sense descans.
Petits Retalls de Vida 