Un… ens tornarem a trobar

Amb la Laia molts cops crec que faig poc. Que necessitaria estar més per ella, com fa uns mesos, on estava implicada al 200% en la seva estimulació. Ho he fet dels dos anys fins a l’any passat.
Durant aquest any he tornat a recuperar el meu espai. I ho he pogut fer per la confiança que em generen les persones que tenim al nostre costat. Les que s’ocupen i preocupen de la Laia. Les que veiem un, dos o tres cops per setmana i que ens ajuden, ens donen pautes perquè cada dia aprengui i les dificultats siguin menys feixugues. Elles sempre busquen la manera de motivar-la perquè els aprenentatges siguin vivencials gaudint al màxim.
S’impliquen, t’assessoren o, simplement, t’escolten i et donen la mà.
Des dels dos anys, la peque ha conegut molts adults que l’han acompanyat i ajudat. De la gran majoria en guardem un bonic record.
Aquest curs vam començar amb la “pèrdua” d’una de les terapeutes.
Una amb les que la petita ha fet molt vincle per les estones a casa i les que va poder compartir a l’escola durant dos anys.
Sé que els canvis són llei de vida i desitjo que aquest nou camí que ha començat ella li serveixi per seguir creixent com jo l’he vist créixer aquests dos anys amb nosaltres.

Quan ens va deixar em va fer arribar una carta per la petita. T’he de dir que l’he llegit d’una tirada només un cop. Quan la vaig rebre estava amb una de les terapeutes a casa i ja em vaig posar a plorar sense llegir-la. Em costen segons quines coses. Aquests detalls m’emocionen i diuen molt de la persona que els fa. I una ja saps, que és extremadament sensible.
Sé que la Laia té un sentit especial per la gent de bon cor i queda clar que no s’equivoca. I l’Alba ha sabut veure qui és la Laia al 100%. Com recordo els moments hamaca, on t’explicava coses de l’escola i s’obria…
Amb el seu permís, us comparteixo la carta que em va enviar.
1000 gràcies Alba!
He trigat a fer aquesta entrada perquè encara m’emociono…
Una abraçada bonica. Et desitjo el millor, de tot ❤️